BORDES TRESSÒ

TERRA INCÒGNITA, 12 INDRETS IMPRESCINDEBLES:

Posted on

P11705161. Castellbó i la seva col·legiata

P1220598

2. Sendes i Solanells, despoblats i poblat en recuperació.

P1170338

3. Ras de Conques, racó de pau, tranquil·litat, zen.

P1170375.JPG

4. Os de Civis, Terra de contrabandistes

P1220656

5. Pic de Salòria, potser un dels 2.800 més altius i panoràmics del Pirineu, la seva visió 360º no te paragó.

P1220750

6. Bosc de Virós i refugi Gall Fer, amb unes de les millors postes de sol de la serralada.

P1220746

7. Baixada del Farro a vista d’ocell vers a la Vall de Tirvia

P1220738

8. Pui d’Urdosa i escenaris de la batalla de Baladredo, on la memòria històrica es pot palpar malgrat els 80 anys del conflicte armat i assessí que va representar la Guerra Civil espanyola.

P1220734

9. Montenartró, juntament amb el seu veí Romadriu, els pobles més obacs de Catalunya

P1190292

10. Sant Joan de l’Erm Vell ….”quien te ha visto y quien te ve … sombra de lo que eras”

P1190911

11. Les Bordes de Tressò … una història humana, corprenedora, increïble … un racó de mon aïllat del temps i els mals esperits

It. 17 - Itinerari de Santa Magdalena (5)

12. Santa Magdalena. Solitària, pregona … potser una vall destinada a ser el refugi definitiu de l’os bru al Pirineu?

Anuncios

FARRERA – COLL DE SO – BURG – FARRERA

Posted on

Introducció: Llarga i variada excursió on la senyalització es bastant deficient i sovint nul.la. Hi ha diferents posters sense senyal, només el pal. De fet està en projecte acabar la senyalització i cal preveure que llavors també hi haurà marques de pintura groga com a la resta de camins de la xarxa del Parc Natural.

Ara per ara caldrà dons parar especial atenció a les descripcions, al mapa o als tracks per seguir l’itinerari correcte.

P1160336

Burg: és un poble del terme municipal de Farrera, a la comarca del Pallars Sobirà. Està situat al nord del cap del municipi de Farrera, a la dreta del Barranc o Torrent de Burg i als peus del Solà de Burg, en el vessant sud-oest de la Serra de Màniga i als peus, sud-est, d’el Farro. Queda a llevant del poble de Glorieta.

Sense que arribar a tenir del tot aparença de població compacte, les cases de Burg són en el vessant meridional de la serra (El Ferri), a banda i banda del Torrent de Burg. Té a la part central l’església parroquial de Sant Bartomeu i a l’extrem de llevant la capella de Sant Francesc.

P1160340

Etimologia: Joan Coromines explica l’etimologia del topònim Burgo  a partir de l’arrel iberobasca burkhi (bedoll). El bedoll és, efectivament, una espècie vegetal molt abundosa en aquestes valls.

Va tenir un castell del qual no queda pràcticament res més que una paret de l’església primitiva dedicada a Sant Cristófol, descrit per Pere Tragó el 1519

P1160412

Farrera (Font wikipedia): és un poble i municipi de la comarca del Pallars Sobirà. En determinats moments històrics se l’ha denominada Ferrera o Farrera de Pallars. És dels pocs municipis de la comarca que ha mantingut sempre la mateixa estructura, sense haver-se agrupat a cap altre municipi, o haver-se-n’hi afegit cap durant el segle XX.

El terme de Farrera comprèn la totalitat de la Coma de Burg, una de les subcomarques naturals que formen el Pallars Sobirà.

P1160413

Etimologia: Joan Coromines fa referència a Farrera establint sense cap mena de dubte que és un topònim relacionat amb ferro. Concretament, del llatí ferraria (ferrera), que passà al mossàrab com a farraria. És justament aquest pas és el que justifica de mantenir la primera vocal com a a, en contra de Ferrera.

P1160415

El poble de Farrera presenta un nucli bastant compacte de cases arrenglerades i esglaonades de nord-oest a sud-est, als peus de la, formant tres carrers bastant oberts paral·lels. És als peus, al sud-est, de la Roca de Castellar, on hi havia hagut el Castell de Farrera, amplament documentat al llarg de l’edat mitjana, però ja desaparegut al segle XVI. L’església de Sant Roc és a l’entrada del nucli de població, a la part nord-occidental del poble.

P1160418

Temps: 3 hores i 30 minuts

Desnivell: 643 metres de pujada i 643 metres de baixada.

Llargària: 9 quilòmetres 690 metres.

P1160423

Dificultat: Mitja

Punts d’aigua: Als pobles de Burg i Farrera, a la resta del periple no hi ha fonts.

Punts de referència: * Poble de Farrera * Borda Manresa * Barranc dels Clots * Coll de So de Ferrera * Coll de So * la Pixaca * Refugi de Burg * Bordes de Burg * Torrent de Burg * Poble de Burg * Mare de Déu de la Serra * poble de Farrera – Sant Roc de Farrera

P1160424

Punt de partida: poble de Farrera, accessible mitjançant carretera per la Vall de Cardós, passant prèviament per les poblacions de Llavorsí, Tírvia i Burg.

ON DORMIR: BORDES DE TRESSÒ. més info: bordesdetresso.blogspot.com

Descarregar fitxaamb la descripció complerta i tracks al següent enllaç: http://www.pakocrestas2.com/pako-tresc/santa-magdalena-tress%C3%B3/

BORDES TRESSÒ – BARRANC DE TRESSÒ

Posted on

Introducció: Itinerari sense sortida on haurem de recular en el punt on el riu es va engorgant i deixa de ser transitable. Arribarem a un bonic mirador local amb vistes panoràmiques sobre la Torreta de l’Orri i els immensos boscos de Sant Joan de l’Erm.

P1160363

Bordes de Tressò: Les bordes, són uns edificis construïts al s. XVI en llocs aïllats enmig del Pirineu. Antigament, s’hi emmagatzemava herba seca i es guardaven els animals durant l’estiu. Els pagesos es dedicaven a cultivar els prats d’alta muntanya (avui en dia s’ha perdut l’ús d’aquests prats i les bordes han quedat abandonades).

Les Bordes de Tressò reben el seu nom de la composició de les dues paraules: 3 i So, ja que la vall té forma de Y, fet que provoca que el vent vingui de tres cantons alhora, creant un so particular que només es pot escoltar aquí.

P1160362

Fa un 30 anys vam començar a restaurar i habilitar les Bordes de Tressò com a habitatge. Des de llavors hi viu una família d’una manera quasi auto suficient, convivint amb la natura en el seu estat més pur. Reciclant al màxim i aprofitant els recursos naturals.

P1160361

Temps: 1 hora 20 minuts per l’anada i tornada.

Desnivell: 4 metres de pujada i 154 de baixada per l’anada i l’equivalent a la inversa per la tornada.

Llargària: 2 quilòmetres 830 metres per l’anada i l’equivalent per la tornada.

Dificultat: Baixa

P1160353

Punts d’aigua: A les bordes de Tressò.

Punts de referència: * Bordes de Tressò * barranc de la Font del Raio * riu del Barranc de Tressò * Estret de Tressò * l’Obaga de Castellarnau * riu del Barranc de Tressò * Mirador del Bertran.

Punt de partida: Bordes de Tressò. Accesible des del poble de Farrera per pista 4*4, o a peu seguint l’itinerari del Coll de So.

P1160358

On dormir: Les Bordes de Tressó – bordesdetresso.blogspot.com

Més informació, descàrrega gratuita de la fitxa descriptiva i els tracks al següen enllaç: http://www.pakocrestas2.com/pako-tresc/santa-magdalena-tress%C3%B3/

SANTA MAGDALENA – VOLTA DE LES BORDES DE BEDET

Posted on

Introducció: Curta i agradable excursió que enllaça dos punts plens de solitud, la pròpia església de Santa Magdalena i el conjunt de bordes (la majoria en runes) de Bedet. Tot plegat en uns paratges salvatges i feréstecs.

It. 17 - Itinerari de Santa Magdalena (5)

Temps: 1 hora 5 minuts.

Desnivell: 122 metres de pujada i 122 metres de baixada.

Llargària: 3 quilòmetres 930 metres

It. 17 - Itinerari de Santa Magdalena (2)

Dificultat: Baixa.

Punts d’aigua: Passem pel curs de diverses torrenteres, si be cal prendre precaucions ja que es molt possible que la proximitat de ramats per la zona faci que les aigües d’aquests torrents puguin estar afectades.

Punts de referència: * Església de Santa Magdalena * riu de Bedet * Bordes de Bedet * torrent del barranc de la Feneralda* torrent del barranc de la Font de la Costa* Església de Santa Magdalena.

It. 17 - Itinerari de Santa Magdalena (8)

Punt de partida: Santa Magdalena. 1.556 metres. Accesible per pista forestal des de Sant Joan de l’Erm.

On dormir: Les Bordes de Tressó – bordesdetresso.blogspot.com

Més informació, descàrrega gratuita dels tracks i la fitxa descritiva al següent enllaç: http://www.pakocrestas2.com/pako-tresc/santa-magdalena-tress%C3%B3/

It. 17 - Itinerari de Santa Magdalena (11)

SANTA MAGDALENA – VOLTA DE LES BORDES DE TRESSÓ

Posted on Actualizado enn

Introducció: Excursió circular i variada al cor d’aquesta enigmàtica i solitària vall on no hi ha cap poble i on només trobem les bordes com a vestigi del que era un poblament estacional de l’home.

P1160389

Santa Magdalena de Ribalera, o de Farrera, és una antiga capella romànica del terme municipal de Farrera, a la comarca del Pallars Sobirà. És a l’extrem oriental del terme municipal, a tocar ja amb el de les Valls de Valira, de la comarca de l’Alt Urgell. De fet, queda més a prop del poble valirenc de Civís que no pas de Farrera. És a la dreta del riu de Santa Magdalena, en el vessant sud-est del Cap de l’Orri Vell i a migdia de les Bordes de Bedet.

Es conserven poques referències documentals d’aquesta església, integrada al segle XV a l’Oficialat de Tírvia, del vescomtat de Castellbò, i consta ja com a despoblat en aquell moment. De l’antic poblat de la Ribalera, només en queda aquesta capella.

P1160364

Temps: 4 hores

Desnivell: 475 metres de pujada i 475 metres de baixada

Llargària: 11 quilòmetres 880 metres

P1160377

Dificultat: Alta

Punts d’aigua: Hi ha diferents fonts durant la marxa

Punts de referència: * Santa Magdalena * riu de Bedet * Font de la Plana * Font de Casals * Coll de Jou * Bosc de Coll de Jou * Borda de Dalt ó Borda de Coté * Bordes de Tressó * Bosc de Gireni * Font de l’Orri Vell * Coll de Cap de l’Orri Vell * Font de Serret * Pla Serret * Castell de Serret * Pla Serret * torrent de Prat Mallol * Santa Magdalena

P1160376

Punt de partida: Santa Magdalena. 1.556 metres. Accesible per pista forestal des de Sant Joan de l’Erm.

On dormir: Les Bordes de Tressó – bordesdetresso.blogspot.com

Més informació, descàrrega gratuita de la fitxa de l’excursió i tracks, al següent enllaç: http://www.pakocrestas2.com/pako-tresc/santa-magdalena-tress%C3%B3/

bordes tressó