CASA CANELO

LO COR DE LO PALLARS A LA TARDOR, UN REGAL PELS SENTITS

Posted on

El proper pont del 29 D’OCTUBRE AL 1 DE NOVEMBRE DEL 2016, fem una nova edició amb grup obert de LO COR DE LO PALLARS.

lo-cor-tardor-1

La tardor es una època màgica per conèixer la gran comarca muntanyenca del Pallars Sobirà. La riquesa cromàtica dels boscos en plena transformació. Estem entre dues aigües: amb l’hivern que crida la porta i que es fa més patent per les nits; i l’escalfor encara tíbia i agradable del sol, — restes d’un estiu potser massa llarg — i que es fa més patent als migdies. Dos migs mons que fan un de sencer efímer i de passes lleugeres.

lo-cor-tardor-21

I es que a la tardor cada setmana hi canvia tot, a finals de setembre veiem ja els verds apagats, els primers arbres mig pàl·lids, a un pas de les primeres tonalitats groguenques. Durant l’octubre, mica en mica, com si un nan encantat anés saltant d’arbre en arbre per calorejar-los, van apareixent cada vegada més tonalitats, més intenses: grogs, taronges, vermells, granats … a finals d’octubre, primers dies de novembre, el bosc està en el seu màxim esplendor tardorenc. Després mica en mica es va apagant, cauen les fulles, es panseixen definitivament, només resta el verd fosc del arbres perennes i els troncs despullats i freds dels arbres caducifolis. Senyal inequívoca que aviat començaran a caure els primers flocs de neu.

lo-cor-tardor-24

Lo Cor de la Pallars es una nova ruta circular que va voltant i puja la Torreta de l’Orri, just amb ben mig d’aquesta comarca pirinenca. D’aquí el nom de la ruta. Es tracta d’una ruta variada, tranquil·la, solitària, on descobrirem racons magnífics amb bones vistes panoràmiques, extensos boscos i restes del conflicte bèl·lic de la guerra civil espanyola, ja que aquí va ser on es va crear la línia de front, coneguda com el front del Pallars a l’any 1938.

lo-cor-tardor-25

Un dels principals punt atractius de la ruta es la riquesa natural del propi Parc Natural de l’Alt Pirineu, on trobarem una representació de gran fauna més completa de Catalunya: el gall fer hi té la major població ibèrica, l’àguila daurada, el voltor i el trencalòs són freqüents, es poden observar sis espècies de grans mamífers herbívors (isard, mufló, cabirol, cérvol, daina, senglar) i, fins i tot, el mític ós bru es passeja sovint per aquestes valls on la seva presencia es preveu que aviat sigui permanent.

lo-cor-tardor-30

Els punts claus de la ruta son:

TORRETA DE L’ORRI. La Torreta de ‘Orri es un amplíssim massís de formes suaus que ocupa la part central de la comarca del Pallars Sobirà. El seu punt culminant es de 2.438 metres i presenta unes enormes torres de telecomunicació que ja formen part de la fisonomia típica de la muntanya. El cim també es veu afectat per la proximitat de les instal·lacions més altes de les pistes d’esqui alpí de Portainé. Malgrat la gran modificació que ha fet l’home al cim de la muntanya, on també hi proven restes de les trinxeres de la guerra civil, la resta del massís es caracteritza per la enorme tranquil·litat dels seus paratges salvatges amb comes glaciars.

lo-cor-tardor-57

ROQUES D’AULÒ. Es tracta d’un dels indrets més emblemàtics del front del Pallars del 1938. Al davallar des de la carretera de Portainé, primer trobem un camp en una mena de collet amb restes de trinxeres i craters dels projectils o obusos. Hi ha estaques de color grog a les trinxeres i de color taronja per indicar els craters de projectil. Les Roques son a tocar. Si les volem escalar caldrà fer un petit pas de III- just a tocar del cim, el darrer ressalt.

lo-cor-tardor-62

TRINXERES DE LA SERRA DE FREIXA. Tota la Serra de Freixa des del cim de Sant Quir fins el Tossal de Puial va ser línia de front i està farcit de restes de trinxeres i petites construccions de pedra que es feien servir de aixopluc o de niu d’ametralladores. Les trinxeres més ben conservades les trobem just dalt del cim de Sant Quir una mica a ponent.

lo-cor-tardor-55

DESPOBLAT DE SANT ROMÀ DE TAVÈRNOLES: és un despoblat al terme municipal de Llavorsí. És al sud del terme municipal, en els vessants orientals de la Pica de l’Àliga, enlairat a 1.208 m i dominant la riba dreta de la Noguera Pallaresa. Tot i que el 2011 hi havia un habitant censat, actualment cal considerar-lo despoblat, atès que no hi viu ningú i les cases són totes en ruïnes.

lo-cor-tardor-31

POBLE DE RUBIÓ: és un poble més alt de Catalunya. Rubió disposà d’una entitat municipal descentralitzada pròpia, heretada de temps pretèrits, que es va suprimir el 1992. És a prop de l’extrem de llevant del terme municipal de Soriguera, a la dreta del barranc de les Comes de Rubió.

lo-cor-tardor-32

DESPOBLAT DE SANTA CREU: Al capdamunt d’un petit turó de la Vall de Siarb es troben les restes d’un recinte fortificat medieval, bastit al damunt d’un primer assentament humà datat al voltant de l’any 1500 aC. Després de diverses excavacions i d’una curosa restauració, avui es poden observar els murs dels diversos habitatges, el que queda de la muralla d’un metre d’amplada, la base d’una torre circular i una petita església d’absis semicircular.

lo-cor-tardor-33

POBLE DE LLAGUNES: és un poble del terme municipal de Soriguera. A ponent de la població, a la dreta del Riu de Llagunes i a l’esquerra del Barranc de Coma-Sarrera. L’església de Sant Martí de Llagunes, parroquial, és al centre del poble, amb una petita plaça en el seu costat meridional.

lo-cor-tardor-34

POBLE DE TORNAFORT: és un poble del municipi de Soriguera, que forma una entitat municipal descentralitzada pròpia, creada el 2004. Històricament va formar part del Vescomtat de Vilamur. Segons Joan Coromines, Tornafort és un topònim ja construït en català medieval a partir de l’expressió torna’t fort, amb què es volia manifestar el desig sobre el castell que hi havia en aquest lloc.

lo-cor-tardor-38

SANT JOAN DE L’ERM VELL : és un antic santuari situat al veïnat de Sant Joan de l’Erm, en el municipi de Montferrer i Castellbò (Alt Urgell). Destruït el 1936. Està protegit com a bé cultural d’interès local. Diu la tradició que el 1208 el vescomte Arnau de Castellbò hi va portar el Sant Grial, que abans es guardava a Besiers. Tot i que hom ha suposat uns orígens medievals per al santuari de Sant Joan de l’Erm, no hi ha documentació d’aquesta època que en parli d’una forma indiscutible.

lo-cor-tardor-39

POBLE DE MONTENARTRÓ: és un poble del terme municipal de Llavorsí (Pallars Sobirà). Està situat a l’extrem sud del terme, a 1.299 m d’altitud. És a la Ribalera, la vall del riu de Santa Magdalena o de Romadriu, i vora el bosc de Sant Joan de l’Erm. L’església parroquial està dedicada a Sant Esteve.

lo-cor-tardor-40

POBLE DE RODÉS: Està situat a la riba esquerra de la Noguera Pallaresa, a una altitud de 1.089,8 metres. És un nucli format per un grup de cases (Casa Agustí, Casa Consolet, Casa Gep, Casa Vicent i Casa Canelo) i l’església parroquial de Sant Andreu, originalment amb un campanar quadrat de pedra que feia al temps funció de torre de guarda, i que fou substituït per un d’espadanya. Es troba dins de l’antic terme del castell de Rodés, on hi ha restes del monestir de Sant Vicenç d’Oveix, antiga abadia benedictina, situada a prop de la Noguera Pallaresa. L’església parroquial del poble és dedicada a Sant Andreu.

lo-cor-tardor-41

POBLE DE RONÍ: és un poble del terme municipal de Rialp (Pallars Sobirà). Està situat a 1.080,9 metres d’altitud, en una petita elevació que és el final d’una carena que baixa del sud-est, el cim de la qual és la muntanya de Santa Fe. Domina la riba esquerra de la Noguera Pallaresa, aigua avall de la confluència amb el Romadriu. És a l’extrem de ponent de la Costa de la Sola de la Sabata.

lo-cor-tardor-44

El poble s’ha modernitzat recentment, atesa la seva proximitat a les pistes d’esquí de Port-Ainé. Roní té l’església de Sant Cristòfol, així com el petit santuari de Sant Miquel de Roní.

Roní també va patir de manera especial la violència de la guerra civil, ja que va ser un dels pobles en els quals els franquistes van obligar a abandonar els habitatges als vilatans, sense cap mena de compensació a canvi, donada la proximitat de la població a la línia de front.

lo-cor-tardor-45

FITXA TÈCNICA DE LA RUTA LO COR DE LO PALLARS:

1r DIA (versió a peu): LLAGUNES – REFUGI COMES DE RUBIÓ

Punt d’inici:  Refugi valls de Siarb (Llagunes)

Punt final: Refugi Comes de Rubió.

Punts de referència: * Refugi Valls de Siarb – Llagunes * Sant Quir * Roca Verda * Freixa * Roca de Llagunes * La Cabanera * Port de Cantó * Pla Muntaner * Serra Seca * Roca de Músic * Refugi de les Comes de Rubió.

Llargària: 17 quilòmetres 940 metres.

Punt més alt:   2.056 metres

Punt més baix: 1.258 metres

Desnivells: + 1.075 metres / – 519 metres

lo-cor-tardor-48

2n DIA (versió a peu): REFUGI COMES DE RUBIÓ – MONTENARTRÓ

Punt d’inici: Refugi Comes de Rubió

Punt final:  Refugi Abadia de Montenartró

Punts de referència: * Refugi Comes de Rubió * Barranc de Fontfreda * Bosc de Borruix * Roca de Com-Serrera * Torreta de l’Orri * Planell de Lloser * Roca Senyada * Coll de la Culla * Sant Joan de l’Erm Vell * Costa de Fontetes * Refugi Alberg Abadia de Montenartró (Montenartró)

Llargària: 21 quilòmetres 630 metres.

Punt més alt:   2.436 metres

Punt més baix: 1.334 metres

Desnivells:  + 655 metres / – 678 metres

lo-cor-tardor-54

3r DIA (versió a peu): MONTENARTRÓ – RODÈS

Punt d’inici: Abadia de Montenartró

Punt final: Casa Canelo (Rodés)

Punts de referència: * Abadia de Montenartró * Planell del Roi * Estació d’esquí de Portainé * Roques d’Auló * Coll Benader * Roní * Pont de Gullerí * Bordes de Vellàrfega * Sant Romà de Tavèrnoles * Bordes de la Botella * Casa Canelo – Rodés

Llargària: 21 quilòmetres 190 metres.

Punt més alt:   1.827 metres

Punt més baix: 713 metres

Desnivells:  + 1.074 metres / – 1.458 metres.

lo-cor-tardor-61

4t DIA (versió a peu): RODÈS – LLAGUNES

Punt d’inici:  Casa Canelo (Rodés)

Punt final: Refugi Valls de Siarb (Llagunes)

Punts de referència: * Casa Canelo – Rodés * Rialp * Sort * Savarneda * Tornafort * Puiforniu * Soriguera * Llagunes – Refugi Valls de Siarb. Possible pujada al Tossal del Pujal

Llargària: 17 quilòmetres 340 metres.

Punt més alt:   1.312 metres

Punt més baix: 680 metres

Desnivells:  + 763 metres / – 592 metres

lo-cor-tardor-52

COM ACTIVAR LA RESERVA:  Des de l’organització (Viatges Mon Petit) us oferim un pack o preu tancat que inclou el forfait, gestió reserves, preu tancat i reduït als establiments per fer sopar, pernocta, esmorzar i pícnic, samarreta exclusiva de la ruta, mapa i us facilitem altra informació pràctica com els tracks amb els waypoints i una descripció exhaustiva i detallada de la ruta.

Més info a:

http://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/lo-cor-de-lo-pallars/

https://grannord.wordpress.com/

mail rutagrannord@gmail.com – Tl. 615.626.813

Autor del reportatge: PAKO CRESTAS (Barcelona, 1969).  Actualment viu al Garraf.

Alpinista, excursionista i divulgador de temes relacionats amb la muntanya.

Dissenya i gestiona itineraris excursionistes com la Ruta del Caracremada.

Manté els webs www.pakocrestas.com i www.catalonia-trekking.com amb el projecte “Catalunya. Un país, mil excursions” i ressenyes d’alpinisme i escalada.

Les webs també disposen de botiga on-line amb varietat d’articles i marques que ens permet accedir a equipament de primer ordre.

Ha publicat una trentena de llibres i mapes i més de 200 reportatges en revistes especialitzades de muntanya.

RIALP – SORT PEL CAMÍ DE TRIAGO

Posted on Actualizado enn

Introducció: itinerari pel cor de la comarca que segueix el curs del riu i que comunica la capital comarcal amb un altre nucli de població de primer ordre com seria Rialp. Només al principi torbem un tram de pujades i baixades, la resta de l’itinerari es molt més suau i completament planer al final. Si no tenim mitjà de transport per anar de Sort a Rialp al final de l’excursió, caldrà comptar amb la necessitat de desfer el camí per retornar al punt de partida.

P1170645

Despoblat de Pernui (font wikipedia)i:  és un antic poble, ara del tot despoblat, del terme municipal de Sort, a la comarca del Pallars Sobirà. Fins al 1976 formà part del terme primigeni de Sort. Pernui és a l’esquerra de la Noguera Pallaresa, enlairat a llevant de Sort, davant per davant de la vila, al capdamunt del Serrat de la Carruga.

P1180592

Etimologia del nom: segons Joan Coromines, en primer lloc és molt clara l’adscripció de Pernui al grup de topònims amb el sufix toponímia -ui (<-oi), molt present a molts topònims pirinencs (Llessui, Bernui, Corroncui…). Pel que fa a l’arrel principal, Coromines descarta el parentiu amb l’ètim de perna/pierna, atesa la total absència a la zona pirinenca d’aquesta arrel romànica. Baralla dues possibilitats: que l’origen sigui una arrel iberobasca del tipus perr-, amb alternança amb pern-, o que sigui una arrel plenament romànica: la de pedró/peiró (fita o oratori en lloc aïllat), que hagué passat per una fase amb la forma Peironui > Peronui > Pernui. Finalment, Coromines es decideix decididament per aquesta darrera possibilitat.

Sort (Font wikipedia): És la capital comarca del Pallars Sobirà. És, juntament amb el Pont de Suert, un dels caps de comarca menys poblats de Catalunya. El 2011 compta amb 2.360 habitants.

P1180588

L’actual municipi de Sort és fruit de l’agregació al vell terme de Sort dels d’Enviny i Llessui, el 1970, i d’Altron, el 1976. Amb aquestes agregacions, el terme municipal de Sort ha assolit una extensió de 105,05 km², que multiplica per vuit el seu terme original de 13,9 km². Enviny n’hi va aportar 31,7, Llessui, 53 (tota la part muntanyosa del costat de ponent), i Altron, més petit, 6,5.

És el centre històric del Pallars, i conserva les restes del Castell comtal, així com nombrosos vestigis medievals que ajuden a entendre el paper històric que jugà el Pallars a la història de Catalunya (com ara l’àliga bicèfala al seu escut): és gran el nombre d’esglésies romàniques, de castells i de pobles closos i viles murades que hi ha en aquest tros del Pallars.

P1170614

L’origen del nom és anterior a l’època romana i té un origen diferent del concepte de sort. “Sort” és un topònim d’origen bascoide, de l’arrel sort, o suert, que volia dir pont, fent referència a l’únic pont important que creuava la Noguera Pallaresa

Temps: 2 hores 55 minuts per l’anada i la tornada.

Desnivell: 77 metres de pujada i 88 metres de baixada per l’anada i l’equivalent en sentit contrari per la tornada.

Llargària: 3 quilòmetres 970 metres per l’anada i l’equivalent per la tornada.

P1170619

Dificultat: Mitjana

Punts d’aigua: Als pobles de Rialp i Sort trobarem fonts

Punts de referència: * poble de Rialp * Pont de les Vernedes – riu Noguera Pallaresa * Borda del Fener * les Feners * Barranc de Santa Anna * carretera N-260 * riu Noguera Pallaresa * poble de Sort

Punt de partida: Pont de les Vernedes sobre el riu Noguera Pallaresa situat poc més endavant del quilòmetre 131 de la C-13 direcció Rialp. Just al sud de la zona esportiva del poble de Rialp.

P1170644

On dormir: A CASA CANELO: www.refugicasacanelo.com

AL REFUGI DE LES VALLS DE SIARB: www.refugivalldesiarb.com

Més informació de l’itinerari, descàrrega gratuita de la fitxa i tracks, al següent enllaç: http://www.pakocrestas2.com/pako-tresc/llagunes-freixa-tornafort/