LO COR DE LO PALLARS

LO COR DE LO PALLARS A LA TARDOR – OCTUBRE 2016

Posted on

dsc_3338Aquest pont de finals d’octubre fins a l’un de novembre vàrem aprofitar per fer una altre edició amb grup obert (possiblement la darrera que faci jo com a dissenyador), per aquesta bonica ruta del Lo Cor de lo Pallars.

dsc_3404

Les intencions (a part de fer la ruta, es clar) eren dues de molt clares: Volia conèixer la ruta a la tardor, potser la millor època per recórrer-la, amb especial interés pel racó de Freixa i la meva segona principal motivació era aprofitar la que feia novament el trajecte definitiu de la ruta per millorar la senyalització del recorregut.

dsc_3378

Vàrem començar la ruta a Montenartró, poblet que cada vegada te pitjor accés ja que la carretera, a tram inexistent i convertida ja en pista, està demanant a crits una bona reparació. La veritat es que serà tot un problema per aquest Petit poble si no es fa una actuació ràpida, ja que en qüestió d’un any la degradació de la carretera s’ha accentuant i si continua així potser aviat només serà possible l’accés 4*4.

dsc_3335

Comencem la pujada amb la fresca de les ombres ja llargues per aquest època de l’any, però amb una temperatura molt agradable, que ens recorda que als darrers anys ja ens hem acostumat a celebrar la castanyada amb màniga curta.

dsc_3437

Senyalitzo l’alternativa a la carretera en el tram d’accés a l’estació inferior de Portainé, amb la consciencia de que caldrà fer una bona neteja del camí senyalitzat i potser posar un passamà per facilitar la caminada per sobre d’un tram on hi ha una xarxa de protecció de la carretera. Un tema pendent per la propera primavera.

dsc_3343

Davallem per les Roques d’Aulò per un paisatge idíl·lic i un dia fantàstic. Gens de vent, molt bona visibilitat, temperatura entre tèbia a l’ombra i calorosa al Sol …. Sembla mentida, amb aquest paisatge de postal, que estem transitant per un terreny on 70 anys abans tot era Mort, foc, sang i destrucció. Cada vegada que passo per aquest paratge de Lo Cor se’m queda el cor en un puny, pensant en les bestialitats de la nostra historia recent i la lluita contra el feixisme encara imperant que va guanyar la guerra.

dsc_3344

Davallem a Roní i de Roní al riu per pujar pel camí antic de Sant Romà de Tavèrnoles. Personalment em va caure fatal quelcom que havia dinat, de fet ja venia tocat amb un excés de fatiga d’una activitat alpina de la setmana anterior i de una mancança de son, i el tema em passa factura. La pujada seca, eixuta i erma a Sant Romà de Tavèrnoles se’m fa extraordinàriament feixuga i el tram des del despoblat a Rodès una veritable agonia.

dsc_3346

A Rodès, més Mort que viu, descanso i em recupero. Al dia següent, per sort, em trobo millor. Millora que va incrementant-se els següents dies. El segon dia anem per Rialp, Sort, vora el riu Noguera Pallaresa i pugem amb tota la calma la Vall de riu Cantó, un regal pels sentís amb tots els colors de la tardor.

dsc_3367

Prop de Llagunes passem pels antic molins, on uns recents cartells ens informen de la utilitat passada d’aquestes edificacions en runes i com donaven servei elèctric a la Vall. Una informació molt interessant que s’ha recuperat gràcies a la iniciativa a d’en Marc Cortina, el guarda del refugi de les Valls de Siarb.

dsc_3368

A Llagunes passem, com sempre, una nit i una vetllada molt agradable. Bon menjar, bon tracta, un la sorpresa de llegir en un dels llibres de la seva petita biblioteca unes cròniques de Sant Romà de Tavèrnoles que ens expliquen que fins els anys 1991 hi vivia encara un matrimoni gran que vivia en plena autarquia gràcies a la llet que venien dia a dia i que pujaven i baixaven en ruc pel feixuc camí que em va semblar interminable. Costa d’imaginar aquesta vida en un poble ja quasi abandonat, perdut, on l’electricitat no va arribar mai.

dsc_3372

Al dia següent continua el temps magnífic. Pugem amb tota la calma i la soledat garantida vers a Sant Quirc, al cim on encara es poden veure molt be les trinxeres, algunes amb murs de pedra seca. Milloro senyalització i baixem vers a la Conca del poble de Freixa. Tal com havia previst i imaginat, un racó d’una gran bellesa a la tardor. Potser el tram on es pot gaudir més de la transformació de colors dels boscos dins de la ruta del Lo Cor. Magnífic. Totes les expectatives han estat cobertes.

dsc_3389

Per la tarda, i amb una calma absoluta i una temperatura encara suau i agradable, coronem el Prat Muntaner i fem la Serra Seca. Nit a l’entranyable refugi de les Comes de Rubió amb el menú típic i ja més que previsible (sempre es el mateix), carn d’olla, botifarra, patates al caliu amb salsa pesto i filebertos.

dsc_3405

Quart i darrer dia, dia de cim, dia per coronar la Torreta de l’Orri. Continuo millorant la senyalització. Pugem pel suau i panoràmic llom de la Serreta, sempre sota l’atenta vigilància de les enormes antenes. Gaudim del cim sense ni un bri de vent (cosa rara en aquest cimal) i divissem en la llunyania el gran incendi que assola la part nord del Part, a les Valls d’Àneu. Un trist espectacle i preocupant, ja que en aquestes èpoques de l’any no hi hauria d’haver-hi tanta sequera.

dsc_3410

Aprofitem el darrer tram on ens dona el sol de ple per fer el pícnic, estem al Coll de la Culla, a partir d’aquí les ombres allargades dominen tot el bosc i amb elles la frescor típica de la tardor. Gaudim de les darreres estampes tardorenques baixant cap a Montenartró. Ves que es sempre atractiu aquest tram de bosc, però en aquesta època de l’any l’atracció es màxima. Un gaudi pels sentits el millor colofó per concloure aquesta bonica travessa.

dsc_3412

Aquest vegades vàrem ser pocs. Cosa estranya, ja que amb el pont i les bones previsions hi comptaven de ser una bona colla. Però en petit comitè em aconseguit gaudir igualment del trajecte de lo Cor, coneixe’l a la tardor i concloure la tasca de senyalització.  No va faltar a la cita l’amic Salvador López (el soci accionista, com jo li dic), que va mostrar una molt bona recuperació dels problemes que arrossegava i que li feien anar patint certes caminades. Ara no hi havia qui li agafés, ni a les pujades i a les baixades. Confio, espero i desitjo que la inversió feta arribi a bon port i sigui de bona utilitat per als propers caminants de LO COR DE LO PALLARS

dsc_3431

 

LO COR DE LO PALLARS A LA TARDOR, UN REGAL PELS SENTITS

Posted on

El proper pont del 29 D’OCTUBRE AL 1 DE NOVEMBRE DEL 2016, fem una nova edició amb grup obert de LO COR DE LO PALLARS.

lo-cor-tardor-1

La tardor es una època màgica per conèixer la gran comarca muntanyenca del Pallars Sobirà. La riquesa cromàtica dels boscos en plena transformació. Estem entre dues aigües: amb l’hivern que crida la porta i que es fa més patent per les nits; i l’escalfor encara tíbia i agradable del sol, — restes d’un estiu potser massa llarg — i que es fa més patent als migdies. Dos migs mons que fan un de sencer efímer i de passes lleugeres.

lo-cor-tardor-21

I es que a la tardor cada setmana hi canvia tot, a finals de setembre veiem ja els verds apagats, els primers arbres mig pàl·lids, a un pas de les primeres tonalitats groguenques. Durant l’octubre, mica en mica, com si un nan encantat anés saltant d’arbre en arbre per calorejar-los, van apareixent cada vegada més tonalitats, més intenses: grogs, taronges, vermells, granats … a finals d’octubre, primers dies de novembre, el bosc està en el seu màxim esplendor tardorenc. Després mica en mica es va apagant, cauen les fulles, es panseixen definitivament, només resta el verd fosc del arbres perennes i els troncs despullats i freds dels arbres caducifolis. Senyal inequívoca que aviat començaran a caure els primers flocs de neu.

lo-cor-tardor-24

Lo Cor de la Pallars es una nova ruta circular que va voltant i puja la Torreta de l’Orri, just amb ben mig d’aquesta comarca pirinenca. D’aquí el nom de la ruta. Es tracta d’una ruta variada, tranquil·la, solitària, on descobrirem racons magnífics amb bones vistes panoràmiques, extensos boscos i restes del conflicte bèl·lic de la guerra civil espanyola, ja que aquí va ser on es va crear la línia de front, coneguda com el front del Pallars a l’any 1938.

lo-cor-tardor-25

Un dels principals punt atractius de la ruta es la riquesa natural del propi Parc Natural de l’Alt Pirineu, on trobarem una representació de gran fauna més completa de Catalunya: el gall fer hi té la major població ibèrica, l’àguila daurada, el voltor i el trencalòs són freqüents, es poden observar sis espècies de grans mamífers herbívors (isard, mufló, cabirol, cérvol, daina, senglar) i, fins i tot, el mític ós bru es passeja sovint per aquestes valls on la seva presencia es preveu que aviat sigui permanent.

lo-cor-tardor-30

Els punts claus de la ruta son:

TORRETA DE L’ORRI. La Torreta de ‘Orri es un amplíssim massís de formes suaus que ocupa la part central de la comarca del Pallars Sobirà. El seu punt culminant es de 2.438 metres i presenta unes enormes torres de telecomunicació que ja formen part de la fisonomia típica de la muntanya. El cim també es veu afectat per la proximitat de les instal·lacions més altes de les pistes d’esqui alpí de Portainé. Malgrat la gran modificació que ha fet l’home al cim de la muntanya, on també hi proven restes de les trinxeres de la guerra civil, la resta del massís es caracteritza per la enorme tranquil·litat dels seus paratges salvatges amb comes glaciars.

lo-cor-tardor-57

ROQUES D’AULÒ. Es tracta d’un dels indrets més emblemàtics del front del Pallars del 1938. Al davallar des de la carretera de Portainé, primer trobem un camp en una mena de collet amb restes de trinxeres i craters dels projectils o obusos. Hi ha estaques de color grog a les trinxeres i de color taronja per indicar els craters de projectil. Les Roques son a tocar. Si les volem escalar caldrà fer un petit pas de III- just a tocar del cim, el darrer ressalt.

lo-cor-tardor-62

TRINXERES DE LA SERRA DE FREIXA. Tota la Serra de Freixa des del cim de Sant Quir fins el Tossal de Puial va ser línia de front i està farcit de restes de trinxeres i petites construccions de pedra que es feien servir de aixopluc o de niu d’ametralladores. Les trinxeres més ben conservades les trobem just dalt del cim de Sant Quir una mica a ponent.

lo-cor-tardor-55

DESPOBLAT DE SANT ROMÀ DE TAVÈRNOLES: és un despoblat al terme municipal de Llavorsí. És al sud del terme municipal, en els vessants orientals de la Pica de l’Àliga, enlairat a 1.208 m i dominant la riba dreta de la Noguera Pallaresa. Tot i que el 2011 hi havia un habitant censat, actualment cal considerar-lo despoblat, atès que no hi viu ningú i les cases són totes en ruïnes.

lo-cor-tardor-31

POBLE DE RUBIÓ: és un poble més alt de Catalunya. Rubió disposà d’una entitat municipal descentralitzada pròpia, heretada de temps pretèrits, que es va suprimir el 1992. És a prop de l’extrem de llevant del terme municipal de Soriguera, a la dreta del barranc de les Comes de Rubió.

lo-cor-tardor-32

DESPOBLAT DE SANTA CREU: Al capdamunt d’un petit turó de la Vall de Siarb es troben les restes d’un recinte fortificat medieval, bastit al damunt d’un primer assentament humà datat al voltant de l’any 1500 aC. Després de diverses excavacions i d’una curosa restauració, avui es poden observar els murs dels diversos habitatges, el que queda de la muralla d’un metre d’amplada, la base d’una torre circular i una petita església d’absis semicircular.

lo-cor-tardor-33

POBLE DE LLAGUNES: és un poble del terme municipal de Soriguera. A ponent de la població, a la dreta del Riu de Llagunes i a l’esquerra del Barranc de Coma-Sarrera. L’església de Sant Martí de Llagunes, parroquial, és al centre del poble, amb una petita plaça en el seu costat meridional.

lo-cor-tardor-34

POBLE DE TORNAFORT: és un poble del municipi de Soriguera, que forma una entitat municipal descentralitzada pròpia, creada el 2004. Històricament va formar part del Vescomtat de Vilamur. Segons Joan Coromines, Tornafort és un topònim ja construït en català medieval a partir de l’expressió torna’t fort, amb què es volia manifestar el desig sobre el castell que hi havia en aquest lloc.

lo-cor-tardor-38

SANT JOAN DE L’ERM VELL : és un antic santuari situat al veïnat de Sant Joan de l’Erm, en el municipi de Montferrer i Castellbò (Alt Urgell). Destruït el 1936. Està protegit com a bé cultural d’interès local. Diu la tradició que el 1208 el vescomte Arnau de Castellbò hi va portar el Sant Grial, que abans es guardava a Besiers. Tot i que hom ha suposat uns orígens medievals per al santuari de Sant Joan de l’Erm, no hi ha documentació d’aquesta època que en parli d’una forma indiscutible.

lo-cor-tardor-39

POBLE DE MONTENARTRÓ: és un poble del terme municipal de Llavorsí (Pallars Sobirà). Està situat a l’extrem sud del terme, a 1.299 m d’altitud. És a la Ribalera, la vall del riu de Santa Magdalena o de Romadriu, i vora el bosc de Sant Joan de l’Erm. L’església parroquial està dedicada a Sant Esteve.

lo-cor-tardor-40

POBLE DE RODÉS: Està situat a la riba esquerra de la Noguera Pallaresa, a una altitud de 1.089,8 metres. És un nucli format per un grup de cases (Casa Agustí, Casa Consolet, Casa Gep, Casa Vicent i Casa Canelo) i l’església parroquial de Sant Andreu, originalment amb un campanar quadrat de pedra que feia al temps funció de torre de guarda, i que fou substituït per un d’espadanya. Es troba dins de l’antic terme del castell de Rodés, on hi ha restes del monestir de Sant Vicenç d’Oveix, antiga abadia benedictina, situada a prop de la Noguera Pallaresa. L’església parroquial del poble és dedicada a Sant Andreu.

lo-cor-tardor-41

POBLE DE RONÍ: és un poble del terme municipal de Rialp (Pallars Sobirà). Està situat a 1.080,9 metres d’altitud, en una petita elevació que és el final d’una carena que baixa del sud-est, el cim de la qual és la muntanya de Santa Fe. Domina la riba esquerra de la Noguera Pallaresa, aigua avall de la confluència amb el Romadriu. És a l’extrem de ponent de la Costa de la Sola de la Sabata.

lo-cor-tardor-44

El poble s’ha modernitzat recentment, atesa la seva proximitat a les pistes d’esquí de Port-Ainé. Roní té l’església de Sant Cristòfol, així com el petit santuari de Sant Miquel de Roní.

Roní també va patir de manera especial la violència de la guerra civil, ja que va ser un dels pobles en els quals els franquistes van obligar a abandonar els habitatges als vilatans, sense cap mena de compensació a canvi, donada la proximitat de la població a la línia de front.

lo-cor-tardor-45

FITXA TÈCNICA DE LA RUTA LO COR DE LO PALLARS:

1r DIA (versió a peu): LLAGUNES – REFUGI COMES DE RUBIÓ

Punt d’inici:  Refugi valls de Siarb (Llagunes)

Punt final: Refugi Comes de Rubió.

Punts de referència: * Refugi Valls de Siarb – Llagunes * Sant Quir * Roca Verda * Freixa * Roca de Llagunes * La Cabanera * Port de Cantó * Pla Muntaner * Serra Seca * Roca de Músic * Refugi de les Comes de Rubió.

Llargària: 17 quilòmetres 940 metres.

Punt més alt:   2.056 metres

Punt més baix: 1.258 metres

Desnivells: + 1.075 metres / – 519 metres

lo-cor-tardor-48

2n DIA (versió a peu): REFUGI COMES DE RUBIÓ – MONTENARTRÓ

Punt d’inici: Refugi Comes de Rubió

Punt final:  Refugi Abadia de Montenartró

Punts de referència: * Refugi Comes de Rubió * Barranc de Fontfreda * Bosc de Borruix * Roca de Com-Serrera * Torreta de l’Orri * Planell de Lloser * Roca Senyada * Coll de la Culla * Sant Joan de l’Erm Vell * Costa de Fontetes * Refugi Alberg Abadia de Montenartró (Montenartró)

Llargària: 21 quilòmetres 630 metres.

Punt més alt:   2.436 metres

Punt més baix: 1.334 metres

Desnivells:  + 655 metres / – 678 metres

lo-cor-tardor-54

3r DIA (versió a peu): MONTENARTRÓ – RODÈS

Punt d’inici: Abadia de Montenartró

Punt final: Casa Canelo (Rodés)

Punts de referència: * Abadia de Montenartró * Planell del Roi * Estació d’esquí de Portainé * Roques d’Auló * Coll Benader * Roní * Pont de Gullerí * Bordes de Vellàrfega * Sant Romà de Tavèrnoles * Bordes de la Botella * Casa Canelo – Rodés

Llargària: 21 quilòmetres 190 metres.

Punt més alt:   1.827 metres

Punt més baix: 713 metres

Desnivells:  + 1.074 metres / – 1.458 metres.

lo-cor-tardor-61

4t DIA (versió a peu): RODÈS – LLAGUNES

Punt d’inici:  Casa Canelo (Rodés)

Punt final: Refugi Valls de Siarb (Llagunes)

Punts de referència: * Casa Canelo – Rodés * Rialp * Sort * Savarneda * Tornafort * Puiforniu * Soriguera * Llagunes – Refugi Valls de Siarb. Possible pujada al Tossal del Pujal

Llargària: 17 quilòmetres 340 metres.

Punt més alt:   1.312 metres

Punt més baix: 680 metres

Desnivells:  + 763 metres / – 592 metres

lo-cor-tardor-52

COM ACTIVAR LA RESERVA:  Des de l’organització (Viatges Mon Petit) us oferim un pack o preu tancat que inclou el forfait, gestió reserves, preu tancat i reduït als establiments per fer sopar, pernocta, esmorzar i pícnic, samarreta exclusiva de la ruta, mapa i us facilitem altra informació pràctica com els tracks amb els waypoints i una descripció exhaustiva i detallada de la ruta.

Més info a:

http://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/lo-cor-de-lo-pallars/

https://grannord.wordpress.com/

mail rutagrannord@gmail.com – Tl. 615.626.813

Autor del reportatge: PAKO CRESTAS (Barcelona, 1969).  Actualment viu al Garraf.

Alpinista, excursionista i divulgador de temes relacionats amb la muntanya.

Dissenya i gestiona itineraris excursionistes com la Ruta del Caracremada.

Manté els webs www.pakocrestas.com i www.catalonia-trekking.com amb el projecte “Catalunya. Un país, mil excursions” i ressenyes d’alpinisme i escalada.

Les webs també disposen de botiga on-line amb varietat d’articles i marques que ens permet accedir a equipament de primer ordre.

Ha publicat una trentena de llibres i mapes i més de 200 reportatges en revistes especialitzades de muntanya.

LO COR DE LO PALLARS AMB RAQUETES – 27 AL 30 DE DESEMBRE DEL 2015

Posted on

Com vàrem fer l’any passat, just passat festes i per tal de baixar els torrons i els excessos a taula dels dies de nadal, sant esteve i la nit del 24, ens animem tota una colla a fer la ruta de lo Cor de lo Pallars amb versió “raquetes de neu”. Un cercle més petit que el de l’estiu que va buscant alçada, obaga i neu …. cosa que ha resultat estranyament escassa aquest any.

 raquetes

Arribem al refugi de les Valls de Siarb a Llagunes el 27 al vespre. Allà ens trobem els 7 que venen amb el grup obert d’en Pako Crestas (la Montse, en Pere Jaume, la Nathalie, en Carlos, en Carles i la Dolo), amb un grup de 4 valencians (Pere, Josep, Pilar i Gabriela) que van començat ahir la ruta a Montenartró i que avui han pujat la Torreta per Portainé. Al dia següent al matí se’ns incorpora el grup guiat per la Silvia Rovira, amb en Marc i en Joaquim. Tots 14 comencem dons la jornada de la Serra de Freixa amb molt poca perspectiva de trepitjar neu aquest dia.

 P1190447

La pujada cap a la Serra per la Roca de Llaguna sempre fa suar de valent, ja que la pujada es continua i comença des de bon principi, només travessar el riu Cantó. Dalt de la Serra no hi ha ni un bri de neu i les temperatures son altes, quasi primaverals. Arribem a la cabana on l’any passat tot era ben nevat i glaçat i on ens vàrem resguardar del vent. Ara res que se li sembli. Fins i tot hi ha cavalls que encara pasturen aprofitant la verdor de la herba. En Josep troba dos casquets de bala ¿Seran de la guerra civil?. La manca de neu també ens permet veure les restes de les trinxeres, que ara ja haurien d’estar colgades per l’element blanc.

 P1190449

Fem el pícnic a Coll de Cantó. Estirats a l’herba. Amb un ambient quasi primaveral. En les dates en que estem això hauria d’estar ben blanc i hauria de córrer l’aire gèlid que sempre impera per aquestes conrades els dies més curts de l’any … ara tot es diferent. Coses del “niño” i el canvi climàtic

 P1190455

Fins a la zona alta de la Serra Seca i el Prat Muntaner no trepitgem la primera neu. Ben glaçada i transformada. Arribem a Comes de Rubió abans del previst. La manca de neu i el fet de caminar sense raquetes ens ha fet alleugerir la marxa. Aprofitem la tarda per visitar la cabana d’en Tonico. Un indret ben amagat a la Comarca de l’Orri al qual només hi arriba aquell que coneix l’indret i se’n recorda, ja que no hi ha cap camí marcat que s’atansi.

 P1190462

Nit al Refugi de les Comes de Rubió, entre bon menjar, riures i històries. En Paco (guarda del refugi) ens del·laïta amb la seva clàssica escudella, la botifarra al pi i les patates amb salsa verda. Després se’ns incorpora a la sobretaula i entre txupitos de ratafia ens va explicant la seva llarga trajectòria com a guarda d’aquest entranyable racó de mon que son les Comes de Rubió.

 P1190466

Al dia següent en grup es torna a separar ja que els nostres amics valencians fan la variant curta i directa de Comes de Rubió a Montenartró per arribar d’hora al cotxe i tornar cap a casa seva, que resta a unes quantes hores de conducció i han de passar l’aduana més enllà de l’Ebre. Nosaltres pugem vers a la Torreta pel camí de L’Estanyet tot buscant el màxim de neu possible. Ens fiquem per primera vegada les raquetes i gaudim de la pujada pel bosc fins a les darreres pendents abans de l’aresta. Dalt ja no hi ha gent de neu i arribem dalt del cim amb un dia radiant. La previsió per avui era de neu, però amb prou feines ha caigut un parell de mil·límetres durant la nit. Sembla més gebre que nevada

 P1190470

Dalt de la Torreta el temps es fantàstic. Fins ara no hi havia estat mai amb bon temps i sense vent dalt del cim a l’hivern i aquest mes de desembre repeteixo aquesta estranya sensació. Davallem pel bosc cap al Coll de la Culla on ens tornem a calçar les raquetes i encara podem gaudir d’algun tram amb neu pols. L’obaga manté encara neu, malgrat que ja fa més d’un mes que va caure.

 P1190471

Passem amb les llums de tarda per Sant Joan Vell, que desprèn una tristor indescriptible. Gaudim de la màgia del bosc de Montenartró, aquest any sense neu però amb racons d’ensomni on la molsa i els arbres centenaris con els protagonistes. Nit a l’Abadia amb la sempre calorosa i amable rebuda de l’Imma i el Gerard, que saben mimar el seu lloc de mon, aquí perdut a l’obaga de la part baixa de la Vall de Santa Magdalena, en un dels espais més obacs de Catalunya.

 P1190477

El tercer dia aprofitem pel flanquejar la Torreta sense trepitjar de nou el cim i envoltar-la per l’est, en concret per la conegut com el Bosc de Costa Negra. Des de que sortim de Portainé fins que arribem a la solana no ens traiem les raquetes, el que assegura que aquesta es molt bona ruta per gaudir-ne d’aquesta modalitat d’excursionisme hivernal, ja que un any tan summament catastròfic com aquest quasi un terç de la travessia l’hem fet trepitjant neu. Aprofitem el bon rotllo i les darrers estones amb neu per auto fabricar-nos la nevada que tant havíem esperat aquest dies i que al final, per molta previsió de meteoblue, TV3, mountain-forecast i hòsties en vinagre … no ens ha arribat

 P1190491

Gaudim de nou d’un solet primaveral als búnquers de Vilamur i arribem a Llagunes amb la tarda ja començada, poc després de l’hora de dinar. Fem d’okupes civilitzats al refugi, fent unes birres i pagant com a bons samaritans amb un dia en que les valls de Siarb d’autogestionen soles (els guardes estan de compromisos familiars, però les portes continuen obertes a tothom). Una molt bona manera de concloure aquesta nova edició d’hivern de lo Cor de lo Pallars.

 P1190493

Esperem que nevi aviat i que encara podem gaudir de més edicions, ja sigui de la versió e 3 dies o la de cap de setmana, denominada LO COR KIDS.

 P1190475

Si voleu més informació de la ruta, gestions, reserves, preus, etc … per fer-la autoguiada visiteu el següent enllaç: http://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/lo-cor-de-lo-pallars/lo-cor-raquetes/

I si voleu participar del proper grup guiat que durà la Silvia Rovira aquest hivern, visiteu el següent enllaç: http://www.catalonia-trekking.com/grup-catalunya-un-pais-1000-excursions-1/

 P1190479

Espero que us hagi agradat aquesta petita crònica i pugueu gaudir de bones raquetades aquest any 2016 que just comença d’aquí poc. Bon any a tothom !!!!

 Pako

EL COR DEL PALLARS – LA VOLTA CIRCULAR AMB RAQUETES DE NEU A LA TORRETA DE L’ORRI (ALT PIRINEU)

Posted on Actualizado enn

Lo Cor raquetas (2)

Crisss, crasss, crisss, crassss. Les raquetes emeten un cruixir característic sobre la superfície de neu ventada i gelada. Crissss, crassss, crisss, crassss … com una lletania, una litúrgia pregona, gairebé un mantra budista. Un pas, un altre més … sense presses, sense pauses. El dia és esplèndid. Un sol radiant, una lluminositat absoluta. La muntanya està saturada de neu recent. El vent, cada vegada més violent, se l’en porta d’una banda i la amuntega en un altre. Migdia de desembre sobre la cadena de la Serra de la Freixa. Aquí estem.

Lo Cor raquetas (30)

Una petita cabana de pastors a la part alta de la serra ens serveix de resguard per a realitzar una pausa sota la benèvola presència del sol. Quan el vent no bufa, gairebé que sembla que faci calor. És una sensació fictícia, ja que fins on arriba la vista tota la muntanya està submergit sota temperatures inferiors als zero graus. Com sempre, el sol d’hivern és amable, suau, suavíssim. Gairebé absent, si no fos perquè tot ho banya amb la seva magna lluminositat.

Lo Cor raquetas (33)

La pujada al Prat Muntaner es realitza per un paratge boscós de somni. La pujada fa fent-se dreta i un pel faixuga, però tot el grup (integrants d’aquesta edició de la ruta de “El Cor”) està massa distret fent fotos i gaudint del paisatge de postal. Ningú sembla apreciar la mesura justa d’aquesta costeruda pujada. Jo, com no és ni la primera, ni la segona, ni la tercera vegada que la pujo, la tinc ja una mica travessada, però em deixo embriagar per l’entusiasme dels meus companys. A la part alta tornem a estar a mercè del vent. A l’abandonar la protecció del bosc el fred, ja intens a primera hora de la tarda, sembla voler clavar-nos agulles invisible a la cara. Cadascun de nosaltres es protegeix com bonament pot del gèlid vent i per uns moments tots caminem abstrets en un particular món blanc i polar. Crissss, crassss, crissss, crasssss, entre pauses i udols del vent, el so de les raquetes pressionant la neu tornen a ser els sons predominants.

Lo Cor raquetas (36)De nou resguardats per nombrosos arbres blancs que semblen de cotó, la conversa fluida i amable torna a dominar entre els components d’aquesta edició de “El Cor” hivernal. S’han atomitzat en petits grups dispars que caminen a pocs metres de distància uns dels altres. A prop de la roca del “Músic” contemplem entre núvols trencats les gegantines antenes que coronen el cim de la Torreta. El vent huracanat aixeca núvols de neu de les zones més altes i la previsió per demà és pitjor. Ens qüestionem si serà possible coronar la muntanya i s’imposarà un canvi de plans. Bé … demà és demà i avui ja toca arribar al Refugi i descansar. Crissss, crasssss, crissss, crasssss. El camí fa baixada.

Lo Cor raquetas (39)

Arribem al Refugi de les Comes de Rubió quan les extensions de neu que l’envolten es deixen tenyir lleument per l’horitzó vermellós de la posta. El riu, sorollós i juganer a l’estiu, tot just és ara un cicatriu, una immensa anaconda negra, enmig d’un erm blanc i uniforme. L’aigua, freda, gairebé congelada, discorre tímida sota el mantell blanc. La neu tot ho oculta i amorteix.

Lo Cor raquetas (42)

La nit és negra com el carbó, freda com el principi dels temps. El vent udola, gemega, embogeix …. Però dins del Refugi tot és una festa. Un bon foc, bon ambient, rialles, calor, amistat, converses animades i variades i el festí del bon menjar regat de vi i cervesa en abundància. Cal menjar tot el que es pugui. El mateix organisme ho demana a crits. El fred i la neu profunda consumeix les energies a marxes forçades, i demà serà un altre dia de caminar amb raquetes. Un bon sopar, un bon descans són tan necessaris com imprescindibles. L’habitació comunitària del Refugi és freda en comparació al saturat ambient del menjador. Cada un de nosaltres es refugia en la crisàlide del sac, bon arraulit, per no perdre la calor. A fora, a l’altra banda de les gruixudes parets del Refugi, se sent el vent llunyà i misteriós. Ens deixarà fer el cim demà?

Lo Cor raquetas (20)Doncs no, serà que no. Mirem cap al cim i veiem com a la nit el vent ha escombrat tota la neu de les arestes, alhora que les ratxes continuen bufant amb una força incessant i endimoniada a les altures. No val la pena. Demà serà un altre dia, i si optem per pujar per la “Coma” segur que trobarem la neu que s’ha despullat de les cadenes. Avui ens evitem una penitencia, demà estarem a resguard del vent i, si les previsions es compleixen, el mateix anirà perdent força per apaivagar-poc a poc i desaparèixer de la mateixa manera que va venir: sense avisar i sense ser benvingut.

Lo Cor raquetas (7)

Per sort la zona intermèdia de la muntanya sembla mantenir-se al marge dels vents que turmenten les altures. Aquí la majoria d’arbres encara aguanten la neu caiguda tres dies abans i el paisatge, tot ell, sembla un gran i interminable postal nadalenca. Poc costa creure en un bosc del gran nord i després de cada revolt del camí no seria estrany poder sorprendre un Pare Noel desorientat, donant voltes amb el seu trineu tirat per rens. Crissss, crasssss, crissss, crasssss. Ara ja no xafem superfícies gelades, sinó que obrim un solc en un mar de sucre. Però el soroll és gairebé el mateix.

Lo Cor raquetas (43)

Sant Joan de l’Erm Vell. Quatre ruïnes congelades, resta del que antany va ser un lloc local de pelegrinatge i devoció. Ara Sant Joan de l’Erm Nou ha eclipsat el protagonisme d’aquest paratge històric. Sant Joan Nou (lloc pel qual no passem) és un dels principals centres d’esquí de fons dels Pirineus, ben comunicat, amb un gran i còmode Refugi – hostal. Sant Joan Vell va ser centre religiós i hospital militar durant la guerra civil. Després del conflicte armat va caure en una galopant decadència. Ara només són ruïnes d’un color marró viu, gairebé vermellós, que creen un viu i atractiu contrast de color sota el blanc nuclear de la neu. Tancant l’horitzó, ondulades i imponents muntanyes de més de 2.000 metres d’altura serveixen de teló de fons. Blanques, immaculades, virginals …. Com tot el que ens envolta. El blanc letargia de la dama de l’hivern. Un somni de vidre, fred, gèlid i fràgil. La dama blanca sense calor humana. Crissss, crasssss, crissss, crasssss. El camí fa baixada. Avui dormim a Montenartró. Un poble situat al vessant nord de la muntanya, on les ombres i el gel cristal·lí i blau han colonitzat les escassíssimes carrers. Només dues cases es mantenen vives tot l’any, i una d’elles és just la que ens farà de Refugi: l’Abadia de Montenartró.

Lo Cor raquetas (47)

De nou una bombolla aliena als rigorosos freds hivernals de la intempèrie. Darrera de les finestres la nit torna a ser negra com el betum. A l’altra banda tot és confort, bon ambient, bon menjar, conversa, riures i descans. Sempre m’han resultat altament gratificants aquests contrastos. La vida és més bella com més simple i fugaç és el moment present.

Lo Cor raquetas (48)

Últim dia de travessa. Els Déus estan del nostre costat. Tal com es preveia el vent ha perdut intensitat i ens permet coronar la muntanya pel vessant nord. Avui pugem per un paisatge un tant atípic per al muntanyenc, ja que vam coincidir amb les pistes d’esquí alpí de Portainé. Pujada ràpida i relativament còmoda entre remuntadors, paratges fora pista i algun esquiador veloç que amenaça amb atropellar. Crissss, crasssss, crissss, crassss … cadascú amb les seves cabòries.

Lo Cor raquetas (50)

A la part alta de la Torreta de l’Orri, un dels cims amb més vistes panoràmiques del Pirineu, hi ha dos grans torres de telecomunicacions. Hi ha qui les troba horribles. Per contra, hi ha qui ja consideren que formen un ens inseparable amb la pròpia muntanya. Sigui com sigui, jo les he vist completament entapissades de gel i neu a l’hivern, i cal admetre que ofereixen llavors un espectacle impressionant. Enormes punxes horitzontals, com si de gegantins agulles de gel es tractés, pengen de la verticalitat dels ferros desafiant la força de la gravetat. Entre mig de la boira gairebé semblen monstres fossilitzats pel fred, víctimes d’una hecatombe en algun planeta llunyà i desconegut.

Lo Cor raquetas (9)

El descens es realitza cap a ponent, direcció al llunyà oest. L’absència de neu ens obliga a descalçar les raquetes. Just ara que transitem per la part més alta de la muntanya, és si més no les necessitem. Vaja incongruència. No hi ha mal que per bé no vingui. Gràcies a la neteja de neu exercida pel vent dels dies anteriors, tot el llom ha quedat al descobert i amb ell, la resta de les trinxeres de la guerra civil, part de les quals van ser llaurades en aquestes zones, les més altes i rigoroses de la muntanya. Costa imaginar-se la vida dels pobres combatents que habitaven aquests improvisats solcs a la terra. Pluja, vent, sol, fred, tempestes, fams i sobre … por, bales, projectils, ferits, morts. Enmig de la baixada, allà on torna el límit del bosc, trobem un petit búnquer circular de reduïdes dimensions. Hauria de ser un petit lloc de comandament utilitzat en la contesa sense sentit de la guerra civil que matava germans i veïns. Si les guerres, per si, són cruels i inhumanes; les civils encara augmenten una mica més l’estadi de la misèria humana en enfrontar entre si els propis integrants d’un mateix poble. Aliens a la memòria històrica, un exèrcit callat, mut i immòbil d’innombrables pins i avets pobla la muntanya. La neu torna a ser present primer i profunda després. Crissss, crasssss, crissss, crasssss. Baixem per terreny indeterminat i de pendent constant. Esquivant aquí i allà els troncs caiguts, les branques baixes i les arrels emergents. Aviat trobem la pista que ja no deixarem fins a perdre alçada i arribar a les proximitats de Vilamur, on també trobem vestigis de la contesa de l’any 1938: els anomenats búnquers de Vilamur, en molt bon estat de conservació. Fortificacions molt més ben dissenyades i construïdes que les anteriors, les quals formaven part del front feixista.

Lo Cor raquetas (56)

De Vilamur al poble de Llagunes (lloc en el qual vam iniciar i concloure la travessa) el camí discorre per una pista on la neu ha desaparegut a conseqüència de la seva menor alçada i la seva major exposició al sol. No obstant això, amb la tarda ja freda i avançada i les ombres poblant les valls, la sensació d’hivern és omnipresent. Els fulls resseques entapissen el sòl, testimoni del que va ser una tardor ja extint i passat. En la proximitat, acompanyant els últims passos d’aquesta inoblidable travessia, les teulades tristes de Llagunes. D’alguna que una altra xemeneia brolla fum amb olor a foc i calor humana. Per sobre el bosc ombrívol encara manté gairebé la mateixa neu que hi havia a la jornada en què partim. La travessia s’acaba, però estic segur que, tot i el silenci que sembla dominar als membres del grup en aquest moment de quasi-meditació, més d’un sospira en secret i pensa … “hi ha … tant de bo demà pogués tornar a iniciar aquesta ruta amb raquetes ”

Lo Cor raquetas (60)

FITXA TÈCNICA

“El Cor del que Pallars” és una travessa circular de Refugis del Parc Natural de l’Alt Pirineu que es va dissenyar l’any 2014 i que el 2015 ha estat ja en ple funcionament. Presenta dues versions diferenciades, la d’estiu (més llarga i que transita per les zones altes i també per altres zones més baixes) i la d’hivern, que és més curta i va major altura i que està pensada per realitzar-la amb raquetes. Neu assegurada des de mitjans de desembre fins ben entrat el abril.

Lo Cor raquetas (23)

DADES TÈCNIQUES DE LA VERSIÓ “RAQUETES DE NEU” DEL COR EL PALLARS:

1r dia – TRAVESSIA DES DEL POBLE DE Llagunes FINS AL REFUGI DE LES COMES DE RUBIÓ – (nit prèvia al Refugi de les Valls de Siarb, poble de Llagunes):

Punts de referència: * Refugi Vall de Siarb * Serra de Llagunes * Coll de Cantó * Pla Muntaner * Roca Senyada * Refugi de les Comes de Rubió. Nit al Refugi de les comes de Rubió.

Desnivells: 943 metres de pujada i 298 metres de baixada

Distància: 13 quilòmetres i 430 metres

Cota màxima: 2.046 metres

Cota mínima: 1.266 metres

Lo Cor raquetas (25)

2n dia: REFUGI DE LES COMES DE RUBIÓ – TORRETA DE L’ORRI – MONTENARTRÓ:

Punts de referència: * Refugi Comes de Rubió * Estanyet de Damunt * Torreta de l’Orri * la Portella * Bosc Gran * Refugi de la Pega * Montenartró. Nit al Refugi de Montenartró.

Desnivells: 518 metres de pujada i 1.145 metres de baixada

Distància: 13 quilòmetres i 250 metres

Cota màxima: 2.439 metres

Cota mínima: 1.299 metres

Lo Cor raquetas (52)

3r dia: MONTENARTRÓ – PORTAINÉ – LLAGUNES

Punts de referència: * Montenartró (transfer en taxi fins a Portainé) * Bosc del Tres Comuns * Serrat de les Roques de la Bastida * Bosc de Costa Negra * antics búnquers de Vilamur * Refugi Valls de Siarb (Llagunes).

Desnivells: 361 metres de pujada i 1.043 metres de baixada

Distància: 16 quilòmetres i 750 metres

Cota màxima: 2.059 metres

Cota mínima: 1.264 metres

Lo Cor raquetas (59)

L’ORGANITZACIÓ:

Des de l’organització oferim un pack amb un preu tancat que inclou gestió de reserves, pernoctes, sopars, esmorzars, picnics a preu reduït, samarreta exclusiva de la ruta, mapa de la ruta, dossier amb una explicació exhaustiva de l’itinerari, transfer en taxi des Montenartró a Portainé, tracks i descomptes especials a la botiga on-line pakocrestas.com.

LO COR RAQUETES

LES ROQUES D’AULÓ

Posted on

front (3)Quan fem la travessia de Lo Cor de lo Pallars en la seva versió “estiu – tardor – primavera” passem per un dels indrets més emblemàtics del front del Pallars del 1938. Les Roques d’Auló.

front (4)

Al davallar primer trobem un camp en una mena de collet amb restes de trinxeres i craters dels projectils o obusos. Hi ha estaques de color grog a les trinxeres i de color taronja per indicar els craters de projectil. Les Roques son a tocar. Si les volem escalar caldrà fer un petit pas de III- just a tocar del cim, el darrer ressalt.

front (1)

Vora les roques i sota el collet hi ha les restes de les fortificacions de pedres i el camí envoltat de murs de pedra seca. Poc més a baix hi trobem un gran búnquer. El qual va ser, segons resa als cartells del memòria històric, una fortalesa inexpugnable. En aquest sector encara hi trobem restes de llaunes del soldats i alguna que altre bomba. Per sota el camí fins a Roní fa unes ziga zagues perfectes i baixa mitjançant zetes un bosc de forta inclinació. Aquest camí també es fruit del conflicte bèl·lic, ja que va ser el que va fer construir per poder pujar amb matxos de càrrega el material d’obra del búnquer fascista i per subministrar aliments i armes a les tropes rebels.

front (5)

Durant l’ofensiva republicana del mes de maig de 1938, aquest sector fou un dels més actius i de combats més cruents. La 19a Brigada Mixta republicana va atacar, el 22 de maig del 1938, la petita guarnició de les tropes franquistes que estava situada a la zona de les Pedres d’Auló, i van aconseguir ocupar algunes de posicions de l’indret. Un cop ocupades les noves posicions els republicans no van persistir en l’ofensiva i el contraatac franquista no va trigar a arribar. L’endemà, els franquistes havien recuperat algunes de les posicions. A partir d’aquell moment, a les Pedres d’Auló va començar una tossuda batalla per reconquerir i defensar les posicions. La dificultat del terreny i la proximitat dels combatents va convertir la batalla en especialment cruenta. Al cap dels dies, després de nombrosos atacs i contraatacs, i de nombroses víctimes, el 31 de maig de 1938 van quedar definitivament establertes les noves línies de front, amb molt poques variacions de com estaven amb anterioritat.

front (2)

EDICIÓ DE GRUP OBERT – LO COR DE LO PALLARS – 1-4 AGOST 2015

Posted on Actualizado enn

poster estiu 2015

Us presentem el grup obert per fer la ruta per lliure (sense guiatge) i acompanyat aquest 2015, per tot aquell que vulgui conèixer nova gent, noves muntanyes i noves sensacions.

Aprofitem els dies 1 al 4 d’agost per fer aquesta sortida oberta a tothom, amb un màxim de 16 participants.

La ruta inclou tots els al·licients d’aquesta magnífica travessia de 4 dies:

NATURA: estem al cor del Parc Pirineu, on la riquesa natural es un valor afegit d’incalculable valor. A la zona de la Torreta de l’Orri hi podem trobar tot tipus de natura salvatge, fins i tot ja s’han vist ossos per la zona, animal que en el seu dia va ser extingit i que de mica en mica a tornat al seu habitat natural. Altres animals con el Gall Fer, el cérvol, l’Isard, son altre exemples ben clars d’aquesta gran varietat de fauna salvatge.

oso-pardo-2

RIQUESSA PATRIMONIAL: Malgrat la soledat quasi eterna d’aquestes muntanyes, l’home amb esforç, patiment i constància, ha estat ben present des de temps remots, com ho demostren les esglésies romàniques que trobarem als pobles, edificis aïllats i ja abandonats com Sant Joan de l’Erm Vell, despoblats com Sant Romà de Tavèrnoles o les runes d’antics pobles medievals com el de Santa Creu.  Durant la travessia passem pel poble més alt de Catalunya: Rubió.

P1100915
Sant Joan de l’Erm Vell
P1090116
Sant Romà de Tavèrnoles, un poble despoblat que visitarem fent la ruta

HISTÒRIA: Lo Cor de lo Pallars transcorre per un dels escenaris únics de la Guerra Civil, el front del Pallars del 1938. Durant mesos la línia de front dels dos bàndols enfrontats, els demòcrates i fascistes, van enquistar-se al voltant del riu Noguera Pallaresa i la zona de la Torreta de l’Orri va ser l’escenari on major transcendència va tenir aquest fet. Producte de tot això hi trobem trinxeres fins quasi al mateix cim de la Torreta i molt altres escenaris amb restes de batalles, fortificacions, llocs de comandament, búnquers, etc … la memòria història es i serà ben present per sempre a aquestes salvatges terres del Pallars.

descarga

AVENTURA: No només de caminar i observar viu el muntanyenc. Us proposem una experiència única dins d’una travessia de muntanya de diversos dies: vols fer part d’ella en rafting? Se’ns  dubte un bon contrapunt fresc i adrenalitic que de ben segur ens farà esclatar de bon humor i bones experiències. Com a complement a la travessia podem fer el tram Llavorsí – Rialp per riu … que més si li pot demanar a 4 dies de vacances a l’Alt Pirineu?

rafting-aiguadiccio-rafting-en-rialp-provincia-de-lleida_77dfecaa05b10facd698b9922f59f3f9_1000_free
Rafting a la Noguera Pallaresa, “divertimento” assegurat

GASTRONOMIA: Menjarem be i abundant. La gastronomia pallaresa a la cura dels sempre amables guardes dels establiments, refugis i albergs. Carn i productes de la terra. La millor recompensa després d’un bon dia de travessia a peu.

carne-brasa

PREU:  4 dies (3 nits): 135,00 euros

El preu inclou:

_ Gestió integral de les reserves per part de l’organització.

– Mitja pensió (sopar, allotjament, esmorzar) en els tres punts de pernoctació (Refugi de les Comes de Rubió, l’abadia de Montenartró, Casa Canelo de Rodès), més pícnic pels tots els dies de la marxa, excepte el 1r.

– Mantes en els indrets de pernoctació

– Samarreta exclusiva de la ruta

– Mapa de la ruta

– Dossier descriptiu complert de la ruta i tracks.

– Descomptes a la BOTIGA ON-LINE de pakocrestas.com

El preu no inclou:

–  Major número de pernoctacions

–  Begudes i cafès extres

–  Tot el no especificat en l’apartat anterior.

–  Trasllats i servei de recollida o taxi

Altres

  • Complement de nit prèvia a la travessia al refugi de les Valls de Siarb, amb sopar, esmorzar i pícnic pel 1r dia de marxa: 170,00 euros
  • Complement rafting Llavorsí – Rialp, amb transport d’equipatges, lloguer material, etc … 205,00 euros.

MÉS INFO: rutagrannord@gmail.com – 615626813 (Pako)

VEURE DADES TÈCNIQUE: QUILÒMETRES, ALÇADES, DESNIVELLS, PUNTS DE REFERÈNCIA (clickeu aqui)

JUNY 2014 – PRIMERA EDICIÓ DE LO COR DE LO PALLARSO C

Posted on Actualizado enn

Al juny del 2014, amb la companyia inestimable del bon amic Salvador López, vàrem fer la primera volta “embrionària” del COR DE LO PALLARS, per acabar de dissenyar la ruta sobre el terreny. Van ser quatre grans i variats dies amb els que vàrem fer la volta complerta al massís, descobrint el que per nosaltres eren, en bona part, nous escenaris

Sortida des de Sort. Quilòmetre 0,0

El primer dia vàrem sortir de Sort just després de dinar, amb tot el “solano”. El primer tram, horitzontal i vora el riu, es va fer ràpid. Allà vaig coincidir amb el Chus i l’Amaia de Casa Canelo, que ens van avançar amb la seva furgoneta, ja que estaven vigilant el seu fill que, amb una colla d’amics de l’escola, estaven fent els seus primers descensos en caiac del riu .. i es que aquí al Pallars els nanos ja porten l’aventura a l’ADN de la terra.

El Noguera Pallaresa, escola de rafting i caiac pels fills de la terra

La pujada a Tornafort va ser feixuga pel fort calor, ja que el sol donava de ple i no corria ni un bri d’aire. Per sort a partir de Tornafort el sol ja no estava tant alt i també es va notar l’alçada. Ara la penitència van ser les ortigues. En Salvador, dur i “curtit” muntanyenc, va aguantar tota l’estona amb els pantalons curts, renegant una mica, més aviat, renegant molt. Si be vaig arribar a la conclusió que en el fons li agradava, ja que va fer cas omís de totes les vegades que li vaig aconsellar protegir-se les cames amb els pantalons llargs.

P1100836
Salvador gaudint de les primeres ortigues
P1100846
Soriguera, darrer poble abans d’arribar a Llagunes.
P1100857
Salvador gaudint de les darres ortigues de la jornada

Al vespre arribem al refugi de les Valls de Siarb, on com sempre l’acollida es fantàstica.

P1100858
Llagunes, on trobem el refugi de les Valls de Siarb
P1100862
Sortida pel matí del refugi de les valls de Siarb

El segon dia pugem cap a la Serra de Freixa fent el poc conegut Cim de sant Quir, davallem al poble de Freixa per una petita i altiva vall. El poblet, perdut de la ma de Déu i a tocar de la Serra, ha de ser un dels pobles més alts del Pirineu. Va arribar a estar abandonat, però ara tornar a viure gent a l’estiu i una família amb canalla aguanta tot l’any. Realment aquí els hiverns han de ser llarguíssims. Més de mig poble encara està enrunat. Hi ha més cases sense sostre que amb sostre.

P1100870
El cim de Sant Quir. No ens farem famosos per aquest ascensió però … coneixes algú que l’hagi fet?
P1100881
Deixem enrera el poble de Freixa

Tornem a pujar cap a la carena. Jo vaig notar les primeres molèsties. No estava massa fi. Passat el Coll de Cantó optem per anar per la vall i no pujar al Prat Muntaner. Entre que no em trobo massa be i que el cel amenaça tempesta, anem per l’opció més curta. Arribem al refugi de les Comes de Rubió, regentat des de fa molts anys per en Paco. Aquest es un dels indrets amb més encant de la ruta, un veritable refugi de muntanya decorat amb molta cura i mimo, sembla un veritable museu. Fora la tempesta descarrega. No ens em mullat per poc.

P1100901
Les comes de Rubió quan amaina la tempesta de tarda
P1100885
De nou a la Serra de Freixa, a les proximitats de la Roca de Llagunes
P1100902
El refugi de les Comes de Rubió, l’unic de la ruta de Lo Cor de lo Pallars que es troba allunyat dels pobles

El tercer dia m’aixeco més mort que viu. Em trobo fatal. Desistim de pujar la Torreta de l’Orri. Tant en Salvador com jo l’hem fet un bon grapat de vegades per tots costats. No ens perdem res de nou. Malgrat tot em sap greu per en Salvador, ja que per culpa meva no podrem completar la ruta amb el cim. Cada dos per tres paro a descansar. El tram Comes de Rubió a Montenartró se’m fa etern, malgrat ser una jornada molt curta i còmode. Passem per Sant Joan de l’Erm Vell, un indret encisador en mig de la boscúria i la soledat eterna. A l’abadia de Montenartró l’Imma en cuida com una veritable “mama”, jo quasi entro en “trance”, i es que des de sempre quan em trobo malament, em trobo molt malament, però soc d’evolució ràpida i en poques hores em recupero com si res. En Salvador no s’ho creu, està convençut que al dia següent farem “escaqueo-taxi” per tancar el cercle.

P1100924
Montenartró, un dels tant poblets perduts a les terres aspres del Pallars Sobirà
P1100906
La Torreta de l’Orri. Avui no podrà ser. Aquesta vegada fem la volta sense cim
P1100911
Sant Joan de l’Erm Vell, perdut en mig del no res

Al quart dia m’aixeco fresc com una rosa. Així dons, segons el previst, tanquem el cercle. Pugem fins a les instal·lacions de les pistes d’esquí de Portainé i des d’aquí prenem el camí cap a les Roques d’Aulò, on trobem els vestigis i les trinxeres de la guerra civil. En aquest indret van produir-se uns combats molt ferotges durant l’estabilització del front del Pallars, on la línia de front va mantenir-se gairebé estàtica durant un any, des de primavera del 1938 fins a les acaballes del conflicte.

P1100967
Rialp sota la pluja
P1100935
Les Roques d’Aulò vistes des de les proximitats de Port-Ainé

P1100927 P1100944 P1100949 P1100952 P1100962 P1100966

Davallem cap a Roní pel camí dels búnquers. Una vegada a la població (on la població civil va ser evacuada per la força durant la guerra, quan va arribar l’ocupació franquista), seguim un tram no massa ben marcat, deixant enrere el poble de Renuí de fins a les runes de l’esglèsia de Sant Joan de Colinos. A partir d’aquest moment va començar la pluja, primer feble, després moderada, acabant sent intensa. El que va fer que el darrer tram, entre Rialp i Sort, que transcorre vora el riu, es fes llarg i desagradable, i més tenint en compte que la senda, malgrat anar pel cor de la vall, puja i baixa tota l’estona per que el terreny es accidentat.

Acabem per la tarda a Sort completant la volta. Cercle tancat. Ens canviem de roba i anem a menjar i beure per celebrar aquesta nova aventureta conclosa, en fet la primera volta del que serà la futura ruta de la Cor de lo Pallars. Gràcies Salvador.