RAQUETES

LO COR DE LO PALLARS AMB RAQUETES – 27 AL 30 DE DESEMBRE DEL 2015

Posted on

Com vàrem fer l’any passat, just passat festes i per tal de baixar els torrons i els excessos a taula dels dies de nadal, sant esteve i la nit del 24, ens animem tota una colla a fer la ruta de lo Cor de lo Pallars amb versió “raquetes de neu”. Un cercle més petit que el de l’estiu que va buscant alçada, obaga i neu …. cosa que ha resultat estranyament escassa aquest any.

 raquetes

Arribem al refugi de les Valls de Siarb a Llagunes el 27 al vespre. Allà ens trobem els 7 que venen amb el grup obert d’en Pako Crestas (la Montse, en Pere Jaume, la Nathalie, en Carlos, en Carles i la Dolo), amb un grup de 4 valencians (Pere, Josep, Pilar i Gabriela) que van començat ahir la ruta a Montenartró i que avui han pujat la Torreta per Portainé. Al dia següent al matí se’ns incorpora el grup guiat per la Silvia Rovira, amb en Marc i en Joaquim. Tots 14 comencem dons la jornada de la Serra de Freixa amb molt poca perspectiva de trepitjar neu aquest dia.

 P1190447

La pujada cap a la Serra per la Roca de Llaguna sempre fa suar de valent, ja que la pujada es continua i comença des de bon principi, només travessar el riu Cantó. Dalt de la Serra no hi ha ni un bri de neu i les temperatures son altes, quasi primaverals. Arribem a la cabana on l’any passat tot era ben nevat i glaçat i on ens vàrem resguardar del vent. Ara res que se li sembli. Fins i tot hi ha cavalls que encara pasturen aprofitant la verdor de la herba. En Josep troba dos casquets de bala ¿Seran de la guerra civil?. La manca de neu també ens permet veure les restes de les trinxeres, que ara ja haurien d’estar colgades per l’element blanc.

 P1190449

Fem el pícnic a Coll de Cantó. Estirats a l’herba. Amb un ambient quasi primaveral. En les dates en que estem això hauria d’estar ben blanc i hauria de córrer l’aire gèlid que sempre impera per aquestes conrades els dies més curts de l’any … ara tot es diferent. Coses del “niño” i el canvi climàtic

 P1190455

Fins a la zona alta de la Serra Seca i el Prat Muntaner no trepitgem la primera neu. Ben glaçada i transformada. Arribem a Comes de Rubió abans del previst. La manca de neu i el fet de caminar sense raquetes ens ha fet alleugerir la marxa. Aprofitem la tarda per visitar la cabana d’en Tonico. Un indret ben amagat a la Comarca de l’Orri al qual només hi arriba aquell que coneix l’indret i se’n recorda, ja que no hi ha cap camí marcat que s’atansi.

 P1190462

Nit al Refugi de les Comes de Rubió, entre bon menjar, riures i històries. En Paco (guarda del refugi) ens del·laïta amb la seva clàssica escudella, la botifarra al pi i les patates amb salsa verda. Després se’ns incorpora a la sobretaula i entre txupitos de ratafia ens va explicant la seva llarga trajectòria com a guarda d’aquest entranyable racó de mon que son les Comes de Rubió.

 P1190466

Al dia següent en grup es torna a separar ja que els nostres amics valencians fan la variant curta i directa de Comes de Rubió a Montenartró per arribar d’hora al cotxe i tornar cap a casa seva, que resta a unes quantes hores de conducció i han de passar l’aduana més enllà de l’Ebre. Nosaltres pugem vers a la Torreta pel camí de L’Estanyet tot buscant el màxim de neu possible. Ens fiquem per primera vegada les raquetes i gaudim de la pujada pel bosc fins a les darreres pendents abans de l’aresta. Dalt ja no hi ha gent de neu i arribem dalt del cim amb un dia radiant. La previsió per avui era de neu, però amb prou feines ha caigut un parell de mil·límetres durant la nit. Sembla més gebre que nevada

 P1190470

Dalt de la Torreta el temps es fantàstic. Fins ara no hi havia estat mai amb bon temps i sense vent dalt del cim a l’hivern i aquest mes de desembre repeteixo aquesta estranya sensació. Davallem pel bosc cap al Coll de la Culla on ens tornem a calçar les raquetes i encara podem gaudir d’algun tram amb neu pols. L’obaga manté encara neu, malgrat que ja fa més d’un mes que va caure.

 P1190471

Passem amb les llums de tarda per Sant Joan Vell, que desprèn una tristor indescriptible. Gaudim de la màgia del bosc de Montenartró, aquest any sense neu però amb racons d’ensomni on la molsa i els arbres centenaris con els protagonistes. Nit a l’Abadia amb la sempre calorosa i amable rebuda de l’Imma i el Gerard, que saben mimar el seu lloc de mon, aquí perdut a l’obaga de la part baixa de la Vall de Santa Magdalena, en un dels espais més obacs de Catalunya.

 P1190477

El tercer dia aprofitem pel flanquejar la Torreta sense trepitjar de nou el cim i envoltar-la per l’est, en concret per la conegut com el Bosc de Costa Negra. Des de que sortim de Portainé fins que arribem a la solana no ens traiem les raquetes, el que assegura que aquesta es molt bona ruta per gaudir-ne d’aquesta modalitat d’excursionisme hivernal, ja que un any tan summament catastròfic com aquest quasi un terç de la travessia l’hem fet trepitjant neu. Aprofitem el bon rotllo i les darrers estones amb neu per auto fabricar-nos la nevada que tant havíem esperat aquest dies i que al final, per molta previsió de meteoblue, TV3, mountain-forecast i hòsties en vinagre … no ens ha arribat

 P1190491

Gaudim de nou d’un solet primaveral als búnquers de Vilamur i arribem a Llagunes amb la tarda ja començada, poc després de l’hora de dinar. Fem d’okupes civilitzats al refugi, fent unes birres i pagant com a bons samaritans amb un dia en que les valls de Siarb d’autogestionen soles (els guardes estan de compromisos familiars, però les portes continuen obertes a tothom). Una molt bona manera de concloure aquesta nova edició d’hivern de lo Cor de lo Pallars.

 P1190493

Esperem que nevi aviat i que encara podem gaudir de més edicions, ja sigui de la versió e 3 dies o la de cap de setmana, denominada LO COR KIDS.

 P1190475

Si voleu més informació de la ruta, gestions, reserves, preus, etc … per fer-la autoguiada visiteu el següent enllaç: http://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/lo-cor-de-lo-pallars/lo-cor-raquetes/

I si voleu participar del proper grup guiat que durà la Silvia Rovira aquest hivern, visiteu el següent enllaç: http://www.catalonia-trekking.com/grup-catalunya-un-pais-1000-excursions-1/

 P1190479

Espero que us hagi agradat aquesta petita crònica i pugueu gaudir de bones raquetades aquest any 2016 que just comença d’aquí poc. Bon any a tothom !!!!

 Pako

Anuncios

EL COR DEL PALLARS – LA VOLTA CIRCULAR AMB RAQUETES DE NEU A LA TORRETA DE L’ORRI (ALT PIRINEU)

Posted on Actualizado enn

Lo Cor raquetas (2)

Crisss, crasss, crisss, crassss. Les raquetes emeten un cruixir característic sobre la superfície de neu ventada i gelada. Crissss, crassss, crisss, crassss … com una lletania, una litúrgia pregona, gairebé un mantra budista. Un pas, un altre més … sense presses, sense pauses. El dia és esplèndid. Un sol radiant, una lluminositat absoluta. La muntanya està saturada de neu recent. El vent, cada vegada més violent, se l’en porta d’una banda i la amuntega en un altre. Migdia de desembre sobre la cadena de la Serra de la Freixa. Aquí estem.

Lo Cor raquetas (30)

Una petita cabana de pastors a la part alta de la serra ens serveix de resguard per a realitzar una pausa sota la benèvola presència del sol. Quan el vent no bufa, gairebé que sembla que faci calor. És una sensació fictícia, ja que fins on arriba la vista tota la muntanya està submergit sota temperatures inferiors als zero graus. Com sempre, el sol d’hivern és amable, suau, suavíssim. Gairebé absent, si no fos perquè tot ho banya amb la seva magna lluminositat.

Lo Cor raquetas (33)

La pujada al Prat Muntaner es realitza per un paratge boscós de somni. La pujada fa fent-se dreta i un pel faixuga, però tot el grup (integrants d’aquesta edició de la ruta de “El Cor”) està massa distret fent fotos i gaudint del paisatge de postal. Ningú sembla apreciar la mesura justa d’aquesta costeruda pujada. Jo, com no és ni la primera, ni la segona, ni la tercera vegada que la pujo, la tinc ja una mica travessada, però em deixo embriagar per l’entusiasme dels meus companys. A la part alta tornem a estar a mercè del vent. A l’abandonar la protecció del bosc el fred, ja intens a primera hora de la tarda, sembla voler clavar-nos agulles invisible a la cara. Cadascun de nosaltres es protegeix com bonament pot del gèlid vent i per uns moments tots caminem abstrets en un particular món blanc i polar. Crissss, crassss, crissss, crasssss, entre pauses i udols del vent, el so de les raquetes pressionant la neu tornen a ser els sons predominants.

Lo Cor raquetas (36)De nou resguardats per nombrosos arbres blancs que semblen de cotó, la conversa fluida i amable torna a dominar entre els components d’aquesta edició de “El Cor” hivernal. S’han atomitzat en petits grups dispars que caminen a pocs metres de distància uns dels altres. A prop de la roca del “Músic” contemplem entre núvols trencats les gegantines antenes que coronen el cim de la Torreta. El vent huracanat aixeca núvols de neu de les zones més altes i la previsió per demà és pitjor. Ens qüestionem si serà possible coronar la muntanya i s’imposarà un canvi de plans. Bé … demà és demà i avui ja toca arribar al Refugi i descansar. Crissss, crasssss, crissss, crasssss. El camí fa baixada.

Lo Cor raquetas (39)

Arribem al Refugi de les Comes de Rubió quan les extensions de neu que l’envolten es deixen tenyir lleument per l’horitzó vermellós de la posta. El riu, sorollós i juganer a l’estiu, tot just és ara un cicatriu, una immensa anaconda negra, enmig d’un erm blanc i uniforme. L’aigua, freda, gairebé congelada, discorre tímida sota el mantell blanc. La neu tot ho oculta i amorteix.

Lo Cor raquetas (42)

La nit és negra com el carbó, freda com el principi dels temps. El vent udola, gemega, embogeix …. Però dins del Refugi tot és una festa. Un bon foc, bon ambient, rialles, calor, amistat, converses animades i variades i el festí del bon menjar regat de vi i cervesa en abundància. Cal menjar tot el que es pugui. El mateix organisme ho demana a crits. El fred i la neu profunda consumeix les energies a marxes forçades, i demà serà un altre dia de caminar amb raquetes. Un bon sopar, un bon descans són tan necessaris com imprescindibles. L’habitació comunitària del Refugi és freda en comparació al saturat ambient del menjador. Cada un de nosaltres es refugia en la crisàlide del sac, bon arraulit, per no perdre la calor. A fora, a l’altra banda de les gruixudes parets del Refugi, se sent el vent llunyà i misteriós. Ens deixarà fer el cim demà?

Lo Cor raquetas (20)Doncs no, serà que no. Mirem cap al cim i veiem com a la nit el vent ha escombrat tota la neu de les arestes, alhora que les ratxes continuen bufant amb una força incessant i endimoniada a les altures. No val la pena. Demà serà un altre dia, i si optem per pujar per la “Coma” segur que trobarem la neu que s’ha despullat de les cadenes. Avui ens evitem una penitencia, demà estarem a resguard del vent i, si les previsions es compleixen, el mateix anirà perdent força per apaivagar-poc a poc i desaparèixer de la mateixa manera que va venir: sense avisar i sense ser benvingut.

Lo Cor raquetas (7)

Per sort la zona intermèdia de la muntanya sembla mantenir-se al marge dels vents que turmenten les altures. Aquí la majoria d’arbres encara aguanten la neu caiguda tres dies abans i el paisatge, tot ell, sembla un gran i interminable postal nadalenca. Poc costa creure en un bosc del gran nord i després de cada revolt del camí no seria estrany poder sorprendre un Pare Noel desorientat, donant voltes amb el seu trineu tirat per rens. Crissss, crasssss, crissss, crasssss. Ara ja no xafem superfícies gelades, sinó que obrim un solc en un mar de sucre. Però el soroll és gairebé el mateix.

Lo Cor raquetas (43)

Sant Joan de l’Erm Vell. Quatre ruïnes congelades, resta del que antany va ser un lloc local de pelegrinatge i devoció. Ara Sant Joan de l’Erm Nou ha eclipsat el protagonisme d’aquest paratge històric. Sant Joan Nou (lloc pel qual no passem) és un dels principals centres d’esquí de fons dels Pirineus, ben comunicat, amb un gran i còmode Refugi – hostal. Sant Joan Vell va ser centre religiós i hospital militar durant la guerra civil. Després del conflicte armat va caure en una galopant decadència. Ara només són ruïnes d’un color marró viu, gairebé vermellós, que creen un viu i atractiu contrast de color sota el blanc nuclear de la neu. Tancant l’horitzó, ondulades i imponents muntanyes de més de 2.000 metres d’altura serveixen de teló de fons. Blanques, immaculades, virginals …. Com tot el que ens envolta. El blanc letargia de la dama de l’hivern. Un somni de vidre, fred, gèlid i fràgil. La dama blanca sense calor humana. Crissss, crasssss, crissss, crasssss. El camí fa baixada. Avui dormim a Montenartró. Un poble situat al vessant nord de la muntanya, on les ombres i el gel cristal·lí i blau han colonitzat les escassíssimes carrers. Només dues cases es mantenen vives tot l’any, i una d’elles és just la que ens farà de Refugi: l’Abadia de Montenartró.

Lo Cor raquetas (47)

De nou una bombolla aliena als rigorosos freds hivernals de la intempèrie. Darrera de les finestres la nit torna a ser negra com el betum. A l’altra banda tot és confort, bon ambient, bon menjar, conversa, riures i descans. Sempre m’han resultat altament gratificants aquests contrastos. La vida és més bella com més simple i fugaç és el moment present.

Lo Cor raquetas (48)

Últim dia de travessa. Els Déus estan del nostre costat. Tal com es preveia el vent ha perdut intensitat i ens permet coronar la muntanya pel vessant nord. Avui pugem per un paisatge un tant atípic per al muntanyenc, ja que vam coincidir amb les pistes d’esquí alpí de Portainé. Pujada ràpida i relativament còmoda entre remuntadors, paratges fora pista i algun esquiador veloç que amenaça amb atropellar. Crissss, crasssss, crissss, crassss … cadascú amb les seves cabòries.

Lo Cor raquetas (50)

A la part alta de la Torreta de l’Orri, un dels cims amb més vistes panoràmiques del Pirineu, hi ha dos grans torres de telecomunicacions. Hi ha qui les troba horribles. Per contra, hi ha qui ja consideren que formen un ens inseparable amb la pròpia muntanya. Sigui com sigui, jo les he vist completament entapissades de gel i neu a l’hivern, i cal admetre que ofereixen llavors un espectacle impressionant. Enormes punxes horitzontals, com si de gegantins agulles de gel es tractés, pengen de la verticalitat dels ferros desafiant la força de la gravetat. Entre mig de la boira gairebé semblen monstres fossilitzats pel fred, víctimes d’una hecatombe en algun planeta llunyà i desconegut.

Lo Cor raquetas (9)

El descens es realitza cap a ponent, direcció al llunyà oest. L’absència de neu ens obliga a descalçar les raquetes. Just ara que transitem per la part més alta de la muntanya, és si més no les necessitem. Vaja incongruència. No hi ha mal que per bé no vingui. Gràcies a la neteja de neu exercida pel vent dels dies anteriors, tot el llom ha quedat al descobert i amb ell, la resta de les trinxeres de la guerra civil, part de les quals van ser llaurades en aquestes zones, les més altes i rigoroses de la muntanya. Costa imaginar-se la vida dels pobres combatents que habitaven aquests improvisats solcs a la terra. Pluja, vent, sol, fred, tempestes, fams i sobre … por, bales, projectils, ferits, morts. Enmig de la baixada, allà on torna el límit del bosc, trobem un petit búnquer circular de reduïdes dimensions. Hauria de ser un petit lloc de comandament utilitzat en la contesa sense sentit de la guerra civil que matava germans i veïns. Si les guerres, per si, són cruels i inhumanes; les civils encara augmenten una mica més l’estadi de la misèria humana en enfrontar entre si els propis integrants d’un mateix poble. Aliens a la memòria històrica, un exèrcit callat, mut i immòbil d’innombrables pins i avets pobla la muntanya. La neu torna a ser present primer i profunda després. Crissss, crasssss, crissss, crasssss. Baixem per terreny indeterminat i de pendent constant. Esquivant aquí i allà els troncs caiguts, les branques baixes i les arrels emergents. Aviat trobem la pista que ja no deixarem fins a perdre alçada i arribar a les proximitats de Vilamur, on també trobem vestigis de la contesa de l’any 1938: els anomenats búnquers de Vilamur, en molt bon estat de conservació. Fortificacions molt més ben dissenyades i construïdes que les anteriors, les quals formaven part del front feixista.

Lo Cor raquetas (56)

De Vilamur al poble de Llagunes (lloc en el qual vam iniciar i concloure la travessa) el camí discorre per una pista on la neu ha desaparegut a conseqüència de la seva menor alçada i la seva major exposició al sol. No obstant això, amb la tarda ja freda i avançada i les ombres poblant les valls, la sensació d’hivern és omnipresent. Els fulls resseques entapissen el sòl, testimoni del que va ser una tardor ja extint i passat. En la proximitat, acompanyant els últims passos d’aquesta inoblidable travessia, les teulades tristes de Llagunes. D’alguna que una altra xemeneia brolla fum amb olor a foc i calor humana. Per sobre el bosc ombrívol encara manté gairebé la mateixa neu que hi havia a la jornada en què partim. La travessia s’acaba, però estic segur que, tot i el silenci que sembla dominar als membres del grup en aquest moment de quasi-meditació, més d’un sospira en secret i pensa … “hi ha … tant de bo demà pogués tornar a iniciar aquesta ruta amb raquetes ”

Lo Cor raquetas (60)

FITXA TÈCNICA

“El Cor del que Pallars” és una travessa circular de Refugis del Parc Natural de l’Alt Pirineu que es va dissenyar l’any 2014 i que el 2015 ha estat ja en ple funcionament. Presenta dues versions diferenciades, la d’estiu (més llarga i que transita per les zones altes i també per altres zones més baixes) i la d’hivern, que és més curta i va major altura i que està pensada per realitzar-la amb raquetes. Neu assegurada des de mitjans de desembre fins ben entrat el abril.

Lo Cor raquetas (23)

DADES TÈCNIQUES DE LA VERSIÓ “RAQUETES DE NEU” DEL COR EL PALLARS:

1r dia – TRAVESSIA DES DEL POBLE DE Llagunes FINS AL REFUGI DE LES COMES DE RUBIÓ – (nit prèvia al Refugi de les Valls de Siarb, poble de Llagunes):

Punts de referència: * Refugi Vall de Siarb * Serra de Llagunes * Coll de Cantó * Pla Muntaner * Roca Senyada * Refugi de les Comes de Rubió. Nit al Refugi de les comes de Rubió.

Desnivells: 943 metres de pujada i 298 metres de baixada

Distància: 13 quilòmetres i 430 metres

Cota màxima: 2.046 metres

Cota mínima: 1.266 metres

Lo Cor raquetas (25)

2n dia: REFUGI DE LES COMES DE RUBIÓ – TORRETA DE L’ORRI – MONTENARTRÓ:

Punts de referència: * Refugi Comes de Rubió * Estanyet de Damunt * Torreta de l’Orri * la Portella * Bosc Gran * Refugi de la Pega * Montenartró. Nit al Refugi de Montenartró.

Desnivells: 518 metres de pujada i 1.145 metres de baixada

Distància: 13 quilòmetres i 250 metres

Cota màxima: 2.439 metres

Cota mínima: 1.299 metres

Lo Cor raquetas (52)

3r dia: MONTENARTRÓ – PORTAINÉ – LLAGUNES

Punts de referència: * Montenartró (transfer en taxi fins a Portainé) * Bosc del Tres Comuns * Serrat de les Roques de la Bastida * Bosc de Costa Negra * antics búnquers de Vilamur * Refugi Valls de Siarb (Llagunes).

Desnivells: 361 metres de pujada i 1.043 metres de baixada

Distància: 16 quilòmetres i 750 metres

Cota màxima: 2.059 metres

Cota mínima: 1.264 metres

Lo Cor raquetas (59)

L’ORGANITZACIÓ:

Des de l’organització oferim un pack amb un preu tancat que inclou gestió de reserves, pernoctes, sopars, esmorzars, picnics a preu reduït, samarreta exclusiva de la ruta, mapa de la ruta, dossier amb una explicació exhaustiva de l’itinerari, transfer en taxi des Montenartró a Portainé, tracks i descomptes especials a la botiga on-line pakocrestas.com.

LO COR RAQUETES

TORRETA DE L’ORRI PER LES COMES DE RUBIÓ (amb raquetes)

Posted on

Introducció: La Torreta de l’Orri, al cor del Pallars Sobirà, es el massís de transició entre les muntanyes baixes del sud de la comarca i les altes serralades del nord. Bona talaia, estratègicament situada entre Sort i la Seu d’Urgell, acostuma a rebre bones nevades, no presenta perill d’allau i gaudeix d’unes vistes panoràmiques extraordinàries.

DSCF1216

Punts de referència: * Poble de Rubió * Barranc de les Comes de Rubió * barranc de Fon tfreda * Refugi de les Comes de Rubió * Coll de la Roca Senyalada * Roca Senyalada * Planell del Lloser * Bony de la Socarrada * Serrat de la Coma del Forn * pistes d’esquí alpí de Port-Ainé * Cim de la Torreta de l’Orri * l’aresta de lo Feixar * Refugi de les Comes de Rubió * Poble de Rubió.

P1060968

Temps: 5 hores i 50 minuts

Desnivell: 837 metres de pujada i l’equivalent de baixada

Llargària: 17 quilòmetres de 110 metres.

Dificultat: mitja

Punt de partida: Poble de Rubió, 1.650 metres (el més alt del Pirineu català). Atenció, espai limitat per estacionar els vehicles, caldrà anar amb compte de no obstaculitzar el pas.

DSCF1238

Accés: Està a tocar del Coll de Cantó, el trobem abans d’arribar-hi si venim des de Sort i just al traspassar-ho si venim des de la Seu d’Urgell.

On dormir: El millor es fraccionar la ruta en dos dies i fer nit al refugi de la Coma de l’Orri per gaudir més del magnífic paisatge de boscos hivernals que envolta aquest entranyable refugi.

P1060968

Característiques del refugi de les Comes de Rubió: Refugi Guardat propietat de propietat municipal. 50 places, servei de menjars i begudes. Dutxes, WC, estufa de llenya i llar de foc. Lliteres, flassades i matalassos. Espai lliure amb 10 places per quan la part guardada resta tancada. Contacte: Telèfon mòbil: 677 065 773 – Guarda. Primera opció telèfon fixe: 973 623 049 – Guarda. Nom del guarda: Paco Rodríguez.

Més informació de l’excursió, tracks, descripció detallada amb descàrrega gratuita, al següent enllaç: http://pakocrestas.com/pako-tresc/torreta-de-l-orri-comes-de-r%C3%BAbies/