REFUGI COMES DE RUBIÓ

LO COR DE LO PALLARS A LA TARDOR, UN REGAL PELS SENTITS

Posted on

El proper pont del 29 D’OCTUBRE AL 1 DE NOVEMBRE DEL 2016, fem una nova edició amb grup obert de LO COR DE LO PALLARS.

lo-cor-tardor-1

La tardor es una època màgica per conèixer la gran comarca muntanyenca del Pallars Sobirà. La riquesa cromàtica dels boscos en plena transformació. Estem entre dues aigües: amb l’hivern que crida la porta i que es fa més patent per les nits; i l’escalfor encara tíbia i agradable del sol, — restes d’un estiu potser massa llarg — i que es fa més patent als migdies. Dos migs mons que fan un de sencer efímer i de passes lleugeres.

lo-cor-tardor-21

I es que a la tardor cada setmana hi canvia tot, a finals de setembre veiem ja els verds apagats, els primers arbres mig pàl·lids, a un pas de les primeres tonalitats groguenques. Durant l’octubre, mica en mica, com si un nan encantat anés saltant d’arbre en arbre per calorejar-los, van apareixent cada vegada més tonalitats, més intenses: grogs, taronges, vermells, granats … a finals d’octubre, primers dies de novembre, el bosc està en el seu màxim esplendor tardorenc. Després mica en mica es va apagant, cauen les fulles, es panseixen definitivament, només resta el verd fosc del arbres perennes i els troncs despullats i freds dels arbres caducifolis. Senyal inequívoca que aviat començaran a caure els primers flocs de neu.

lo-cor-tardor-24

Lo Cor de la Pallars es una nova ruta circular que va voltant i puja la Torreta de l’Orri, just amb ben mig d’aquesta comarca pirinenca. D’aquí el nom de la ruta. Es tracta d’una ruta variada, tranquil·la, solitària, on descobrirem racons magnífics amb bones vistes panoràmiques, extensos boscos i restes del conflicte bèl·lic de la guerra civil espanyola, ja que aquí va ser on es va crear la línia de front, coneguda com el front del Pallars a l’any 1938.

lo-cor-tardor-25

Un dels principals punt atractius de la ruta es la riquesa natural del propi Parc Natural de l’Alt Pirineu, on trobarem una representació de gran fauna més completa de Catalunya: el gall fer hi té la major població ibèrica, l’àguila daurada, el voltor i el trencalòs són freqüents, es poden observar sis espècies de grans mamífers herbívors (isard, mufló, cabirol, cérvol, daina, senglar) i, fins i tot, el mític ós bru es passeja sovint per aquestes valls on la seva presencia es preveu que aviat sigui permanent.

lo-cor-tardor-30

Els punts claus de la ruta son:

TORRETA DE L’ORRI. La Torreta de ‘Orri es un amplíssim massís de formes suaus que ocupa la part central de la comarca del Pallars Sobirà. El seu punt culminant es de 2.438 metres i presenta unes enormes torres de telecomunicació que ja formen part de la fisonomia típica de la muntanya. El cim també es veu afectat per la proximitat de les instal·lacions més altes de les pistes d’esqui alpí de Portainé. Malgrat la gran modificació que ha fet l’home al cim de la muntanya, on també hi proven restes de les trinxeres de la guerra civil, la resta del massís es caracteritza per la enorme tranquil·litat dels seus paratges salvatges amb comes glaciars.

lo-cor-tardor-57

ROQUES D’AULÒ. Es tracta d’un dels indrets més emblemàtics del front del Pallars del 1938. Al davallar des de la carretera de Portainé, primer trobem un camp en una mena de collet amb restes de trinxeres i craters dels projectils o obusos. Hi ha estaques de color grog a les trinxeres i de color taronja per indicar els craters de projectil. Les Roques son a tocar. Si les volem escalar caldrà fer un petit pas de III- just a tocar del cim, el darrer ressalt.

lo-cor-tardor-62

TRINXERES DE LA SERRA DE FREIXA. Tota la Serra de Freixa des del cim de Sant Quir fins el Tossal de Puial va ser línia de front i està farcit de restes de trinxeres i petites construccions de pedra que es feien servir de aixopluc o de niu d’ametralladores. Les trinxeres més ben conservades les trobem just dalt del cim de Sant Quir una mica a ponent.

lo-cor-tardor-55

DESPOBLAT DE SANT ROMÀ DE TAVÈRNOLES: és un despoblat al terme municipal de Llavorsí. És al sud del terme municipal, en els vessants orientals de la Pica de l’Àliga, enlairat a 1.208 m i dominant la riba dreta de la Noguera Pallaresa. Tot i que el 2011 hi havia un habitant censat, actualment cal considerar-lo despoblat, atès que no hi viu ningú i les cases són totes en ruïnes.

lo-cor-tardor-31

POBLE DE RUBIÓ: és un poble més alt de Catalunya. Rubió disposà d’una entitat municipal descentralitzada pròpia, heretada de temps pretèrits, que es va suprimir el 1992. És a prop de l’extrem de llevant del terme municipal de Soriguera, a la dreta del barranc de les Comes de Rubió.

lo-cor-tardor-32

DESPOBLAT DE SANTA CREU: Al capdamunt d’un petit turó de la Vall de Siarb es troben les restes d’un recinte fortificat medieval, bastit al damunt d’un primer assentament humà datat al voltant de l’any 1500 aC. Després de diverses excavacions i d’una curosa restauració, avui es poden observar els murs dels diversos habitatges, el que queda de la muralla d’un metre d’amplada, la base d’una torre circular i una petita església d’absis semicircular.

lo-cor-tardor-33

POBLE DE LLAGUNES: és un poble del terme municipal de Soriguera. A ponent de la població, a la dreta del Riu de Llagunes i a l’esquerra del Barranc de Coma-Sarrera. L’església de Sant Martí de Llagunes, parroquial, és al centre del poble, amb una petita plaça en el seu costat meridional.

lo-cor-tardor-34

POBLE DE TORNAFORT: és un poble del municipi de Soriguera, que forma una entitat municipal descentralitzada pròpia, creada el 2004. Històricament va formar part del Vescomtat de Vilamur. Segons Joan Coromines, Tornafort és un topònim ja construït en català medieval a partir de l’expressió torna’t fort, amb què es volia manifestar el desig sobre el castell que hi havia en aquest lloc.

lo-cor-tardor-38

SANT JOAN DE L’ERM VELL : és un antic santuari situat al veïnat de Sant Joan de l’Erm, en el municipi de Montferrer i Castellbò (Alt Urgell). Destruït el 1936. Està protegit com a bé cultural d’interès local. Diu la tradició que el 1208 el vescomte Arnau de Castellbò hi va portar el Sant Grial, que abans es guardava a Besiers. Tot i que hom ha suposat uns orígens medievals per al santuari de Sant Joan de l’Erm, no hi ha documentació d’aquesta època que en parli d’una forma indiscutible.

lo-cor-tardor-39

POBLE DE MONTENARTRÓ: és un poble del terme municipal de Llavorsí (Pallars Sobirà). Està situat a l’extrem sud del terme, a 1.299 m d’altitud. És a la Ribalera, la vall del riu de Santa Magdalena o de Romadriu, i vora el bosc de Sant Joan de l’Erm. L’església parroquial està dedicada a Sant Esteve.

lo-cor-tardor-40

POBLE DE RODÉS: Està situat a la riba esquerra de la Noguera Pallaresa, a una altitud de 1.089,8 metres. És un nucli format per un grup de cases (Casa Agustí, Casa Consolet, Casa Gep, Casa Vicent i Casa Canelo) i l’església parroquial de Sant Andreu, originalment amb un campanar quadrat de pedra que feia al temps funció de torre de guarda, i que fou substituït per un d’espadanya. Es troba dins de l’antic terme del castell de Rodés, on hi ha restes del monestir de Sant Vicenç d’Oveix, antiga abadia benedictina, situada a prop de la Noguera Pallaresa. L’església parroquial del poble és dedicada a Sant Andreu.

lo-cor-tardor-41

POBLE DE RONÍ: és un poble del terme municipal de Rialp (Pallars Sobirà). Està situat a 1.080,9 metres d’altitud, en una petita elevació que és el final d’una carena que baixa del sud-est, el cim de la qual és la muntanya de Santa Fe. Domina la riba esquerra de la Noguera Pallaresa, aigua avall de la confluència amb el Romadriu. És a l’extrem de ponent de la Costa de la Sola de la Sabata.

lo-cor-tardor-44

El poble s’ha modernitzat recentment, atesa la seva proximitat a les pistes d’esquí de Port-Ainé. Roní té l’església de Sant Cristòfol, així com el petit santuari de Sant Miquel de Roní.

Roní també va patir de manera especial la violència de la guerra civil, ja que va ser un dels pobles en els quals els franquistes van obligar a abandonar els habitatges als vilatans, sense cap mena de compensació a canvi, donada la proximitat de la població a la línia de front.

lo-cor-tardor-45

FITXA TÈCNICA DE LA RUTA LO COR DE LO PALLARS:

1r DIA (versió a peu): LLAGUNES – REFUGI COMES DE RUBIÓ

Punt d’inici:  Refugi valls de Siarb (Llagunes)

Punt final: Refugi Comes de Rubió.

Punts de referència: * Refugi Valls de Siarb – Llagunes * Sant Quir * Roca Verda * Freixa * Roca de Llagunes * La Cabanera * Port de Cantó * Pla Muntaner * Serra Seca * Roca de Músic * Refugi de les Comes de Rubió.

Llargària: 17 quilòmetres 940 metres.

Punt més alt:   2.056 metres

Punt més baix: 1.258 metres

Desnivells: + 1.075 metres / – 519 metres

lo-cor-tardor-48

2n DIA (versió a peu): REFUGI COMES DE RUBIÓ – MONTENARTRÓ

Punt d’inici: Refugi Comes de Rubió

Punt final:  Refugi Abadia de Montenartró

Punts de referència: * Refugi Comes de Rubió * Barranc de Fontfreda * Bosc de Borruix * Roca de Com-Serrera * Torreta de l’Orri * Planell de Lloser * Roca Senyada * Coll de la Culla * Sant Joan de l’Erm Vell * Costa de Fontetes * Refugi Alberg Abadia de Montenartró (Montenartró)

Llargària: 21 quilòmetres 630 metres.

Punt més alt:   2.436 metres

Punt més baix: 1.334 metres

Desnivells:  + 655 metres / – 678 metres

lo-cor-tardor-54

3r DIA (versió a peu): MONTENARTRÓ – RODÈS

Punt d’inici: Abadia de Montenartró

Punt final: Casa Canelo (Rodés)

Punts de referència: * Abadia de Montenartró * Planell del Roi * Estació d’esquí de Portainé * Roques d’Auló * Coll Benader * Roní * Pont de Gullerí * Bordes de Vellàrfega * Sant Romà de Tavèrnoles * Bordes de la Botella * Casa Canelo – Rodés

Llargària: 21 quilòmetres 190 metres.

Punt més alt:   1.827 metres

Punt més baix: 713 metres

Desnivells:  + 1.074 metres / – 1.458 metres.

lo-cor-tardor-61

4t DIA (versió a peu): RODÈS – LLAGUNES

Punt d’inici:  Casa Canelo (Rodés)

Punt final: Refugi Valls de Siarb (Llagunes)

Punts de referència: * Casa Canelo – Rodés * Rialp * Sort * Savarneda * Tornafort * Puiforniu * Soriguera * Llagunes – Refugi Valls de Siarb. Possible pujada al Tossal del Pujal

Llargària: 17 quilòmetres 340 metres.

Punt més alt:   1.312 metres

Punt més baix: 680 metres

Desnivells:  + 763 metres / – 592 metres

lo-cor-tardor-52

COM ACTIVAR LA RESERVA:  Des de l’organització (Viatges Mon Petit) us oferim un pack o preu tancat que inclou el forfait, gestió reserves, preu tancat i reduït als establiments per fer sopar, pernocta, esmorzar i pícnic, samarreta exclusiva de la ruta, mapa i us facilitem altra informació pràctica com els tracks amb els waypoints i una descripció exhaustiva i detallada de la ruta.

Més info a:

http://www.catalonia-trekking.com/trekkings-catalonia/lo-cor-de-lo-pallars/

https://grannord.wordpress.com/

mail rutagrannord@gmail.com – Tl. 615.626.813

Autor del reportatge: PAKO CRESTAS (Barcelona, 1969).  Actualment viu al Garraf.

Alpinista, excursionista i divulgador de temes relacionats amb la muntanya.

Dissenya i gestiona itineraris excursionistes com la Ruta del Caracremada.

Manté els webs www.pakocrestas.com i www.catalonia-trekking.com amb el projecte “Catalunya. Un país, mil excursions” i ressenyes d’alpinisme i escalada.

Les webs també disposen de botiga on-line amb varietat d’articles i marques que ens permet accedir a equipament de primer ordre.

Ha publicat una trentena de llibres i mapes i més de 200 reportatges en revistes especialitzades de muntanya.

EL COR DEL PALLARS – LA VOLTA CIRCULAR AMB RAQUETES DE NEU A LA TORRETA DE L’ORRI (ALT PIRINEU)

Posted on Actualizado enn

Lo Cor raquetas (2)

Crisss, crasss, crisss, crassss. Les raquetes emeten un cruixir característic sobre la superfície de neu ventada i gelada. Crissss, crassss, crisss, crassss … com una lletania, una litúrgia pregona, gairebé un mantra budista. Un pas, un altre més … sense presses, sense pauses. El dia és esplèndid. Un sol radiant, una lluminositat absoluta. La muntanya està saturada de neu recent. El vent, cada vegada més violent, se l’en porta d’una banda i la amuntega en un altre. Migdia de desembre sobre la cadena de la Serra de la Freixa. Aquí estem.

Lo Cor raquetas (30)

Una petita cabana de pastors a la part alta de la serra ens serveix de resguard per a realitzar una pausa sota la benèvola presència del sol. Quan el vent no bufa, gairebé que sembla que faci calor. És una sensació fictícia, ja que fins on arriba la vista tota la muntanya està submergit sota temperatures inferiors als zero graus. Com sempre, el sol d’hivern és amable, suau, suavíssim. Gairebé absent, si no fos perquè tot ho banya amb la seva magna lluminositat.

Lo Cor raquetas (33)

La pujada al Prat Muntaner es realitza per un paratge boscós de somni. La pujada fa fent-se dreta i un pel faixuga, però tot el grup (integrants d’aquesta edició de la ruta de “El Cor”) està massa distret fent fotos i gaudint del paisatge de postal. Ningú sembla apreciar la mesura justa d’aquesta costeruda pujada. Jo, com no és ni la primera, ni la segona, ni la tercera vegada que la pujo, la tinc ja una mica travessada, però em deixo embriagar per l’entusiasme dels meus companys. A la part alta tornem a estar a mercè del vent. A l’abandonar la protecció del bosc el fred, ja intens a primera hora de la tarda, sembla voler clavar-nos agulles invisible a la cara. Cadascun de nosaltres es protegeix com bonament pot del gèlid vent i per uns moments tots caminem abstrets en un particular món blanc i polar. Crissss, crassss, crissss, crasssss, entre pauses i udols del vent, el so de les raquetes pressionant la neu tornen a ser els sons predominants.

Lo Cor raquetas (36)De nou resguardats per nombrosos arbres blancs que semblen de cotó, la conversa fluida i amable torna a dominar entre els components d’aquesta edició de “El Cor” hivernal. S’han atomitzat en petits grups dispars que caminen a pocs metres de distància uns dels altres. A prop de la roca del “Músic” contemplem entre núvols trencats les gegantines antenes que coronen el cim de la Torreta. El vent huracanat aixeca núvols de neu de les zones més altes i la previsió per demà és pitjor. Ens qüestionem si serà possible coronar la muntanya i s’imposarà un canvi de plans. Bé … demà és demà i avui ja toca arribar al Refugi i descansar. Crissss, crasssss, crissss, crasssss. El camí fa baixada.

Lo Cor raquetas (39)

Arribem al Refugi de les Comes de Rubió quan les extensions de neu que l’envolten es deixen tenyir lleument per l’horitzó vermellós de la posta. El riu, sorollós i juganer a l’estiu, tot just és ara un cicatriu, una immensa anaconda negra, enmig d’un erm blanc i uniforme. L’aigua, freda, gairebé congelada, discorre tímida sota el mantell blanc. La neu tot ho oculta i amorteix.

Lo Cor raquetas (42)

La nit és negra com el carbó, freda com el principi dels temps. El vent udola, gemega, embogeix …. Però dins del Refugi tot és una festa. Un bon foc, bon ambient, rialles, calor, amistat, converses animades i variades i el festí del bon menjar regat de vi i cervesa en abundància. Cal menjar tot el que es pugui. El mateix organisme ho demana a crits. El fred i la neu profunda consumeix les energies a marxes forçades, i demà serà un altre dia de caminar amb raquetes. Un bon sopar, un bon descans són tan necessaris com imprescindibles. L’habitació comunitària del Refugi és freda en comparació al saturat ambient del menjador. Cada un de nosaltres es refugia en la crisàlide del sac, bon arraulit, per no perdre la calor. A fora, a l’altra banda de les gruixudes parets del Refugi, se sent el vent llunyà i misteriós. Ens deixarà fer el cim demà?

Lo Cor raquetas (20)Doncs no, serà que no. Mirem cap al cim i veiem com a la nit el vent ha escombrat tota la neu de les arestes, alhora que les ratxes continuen bufant amb una força incessant i endimoniada a les altures. No val la pena. Demà serà un altre dia, i si optem per pujar per la “Coma” segur que trobarem la neu que s’ha despullat de les cadenes. Avui ens evitem una penitencia, demà estarem a resguard del vent i, si les previsions es compleixen, el mateix anirà perdent força per apaivagar-poc a poc i desaparèixer de la mateixa manera que va venir: sense avisar i sense ser benvingut.

Lo Cor raquetas (7)

Per sort la zona intermèdia de la muntanya sembla mantenir-se al marge dels vents que turmenten les altures. Aquí la majoria d’arbres encara aguanten la neu caiguda tres dies abans i el paisatge, tot ell, sembla un gran i interminable postal nadalenca. Poc costa creure en un bosc del gran nord i després de cada revolt del camí no seria estrany poder sorprendre un Pare Noel desorientat, donant voltes amb el seu trineu tirat per rens. Crissss, crasssss, crissss, crasssss. Ara ja no xafem superfícies gelades, sinó que obrim un solc en un mar de sucre. Però el soroll és gairebé el mateix.

Lo Cor raquetas (43)

Sant Joan de l’Erm Vell. Quatre ruïnes congelades, resta del que antany va ser un lloc local de pelegrinatge i devoció. Ara Sant Joan de l’Erm Nou ha eclipsat el protagonisme d’aquest paratge històric. Sant Joan Nou (lloc pel qual no passem) és un dels principals centres d’esquí de fons dels Pirineus, ben comunicat, amb un gran i còmode Refugi – hostal. Sant Joan Vell va ser centre religiós i hospital militar durant la guerra civil. Després del conflicte armat va caure en una galopant decadència. Ara només són ruïnes d’un color marró viu, gairebé vermellós, que creen un viu i atractiu contrast de color sota el blanc nuclear de la neu. Tancant l’horitzó, ondulades i imponents muntanyes de més de 2.000 metres d’altura serveixen de teló de fons. Blanques, immaculades, virginals …. Com tot el que ens envolta. El blanc letargia de la dama de l’hivern. Un somni de vidre, fred, gèlid i fràgil. La dama blanca sense calor humana. Crissss, crasssss, crissss, crasssss. El camí fa baixada. Avui dormim a Montenartró. Un poble situat al vessant nord de la muntanya, on les ombres i el gel cristal·lí i blau han colonitzat les escassíssimes carrers. Només dues cases es mantenen vives tot l’any, i una d’elles és just la que ens farà de Refugi: l’Abadia de Montenartró.

Lo Cor raquetas (47)

De nou una bombolla aliena als rigorosos freds hivernals de la intempèrie. Darrera de les finestres la nit torna a ser negra com el betum. A l’altra banda tot és confort, bon ambient, bon menjar, conversa, riures i descans. Sempre m’han resultat altament gratificants aquests contrastos. La vida és més bella com més simple i fugaç és el moment present.

Lo Cor raquetas (48)

Últim dia de travessa. Els Déus estan del nostre costat. Tal com es preveia el vent ha perdut intensitat i ens permet coronar la muntanya pel vessant nord. Avui pugem per un paisatge un tant atípic per al muntanyenc, ja que vam coincidir amb les pistes d’esquí alpí de Portainé. Pujada ràpida i relativament còmoda entre remuntadors, paratges fora pista i algun esquiador veloç que amenaça amb atropellar. Crissss, crasssss, crissss, crassss … cadascú amb les seves cabòries.

Lo Cor raquetas (50)

A la part alta de la Torreta de l’Orri, un dels cims amb més vistes panoràmiques del Pirineu, hi ha dos grans torres de telecomunicacions. Hi ha qui les troba horribles. Per contra, hi ha qui ja consideren que formen un ens inseparable amb la pròpia muntanya. Sigui com sigui, jo les he vist completament entapissades de gel i neu a l’hivern, i cal admetre que ofereixen llavors un espectacle impressionant. Enormes punxes horitzontals, com si de gegantins agulles de gel es tractés, pengen de la verticalitat dels ferros desafiant la força de la gravetat. Entre mig de la boira gairebé semblen monstres fossilitzats pel fred, víctimes d’una hecatombe en algun planeta llunyà i desconegut.

Lo Cor raquetas (9)

El descens es realitza cap a ponent, direcció al llunyà oest. L’absència de neu ens obliga a descalçar les raquetes. Just ara que transitem per la part més alta de la muntanya, és si més no les necessitem. Vaja incongruència. No hi ha mal que per bé no vingui. Gràcies a la neteja de neu exercida pel vent dels dies anteriors, tot el llom ha quedat al descobert i amb ell, la resta de les trinxeres de la guerra civil, part de les quals van ser llaurades en aquestes zones, les més altes i rigoroses de la muntanya. Costa imaginar-se la vida dels pobres combatents que habitaven aquests improvisats solcs a la terra. Pluja, vent, sol, fred, tempestes, fams i sobre … por, bales, projectils, ferits, morts. Enmig de la baixada, allà on torna el límit del bosc, trobem un petit búnquer circular de reduïdes dimensions. Hauria de ser un petit lloc de comandament utilitzat en la contesa sense sentit de la guerra civil que matava germans i veïns. Si les guerres, per si, són cruels i inhumanes; les civils encara augmenten una mica més l’estadi de la misèria humana en enfrontar entre si els propis integrants d’un mateix poble. Aliens a la memòria històrica, un exèrcit callat, mut i immòbil d’innombrables pins i avets pobla la muntanya. La neu torna a ser present primer i profunda després. Crissss, crasssss, crissss, crasssss. Baixem per terreny indeterminat i de pendent constant. Esquivant aquí i allà els troncs caiguts, les branques baixes i les arrels emergents. Aviat trobem la pista que ja no deixarem fins a perdre alçada i arribar a les proximitats de Vilamur, on també trobem vestigis de la contesa de l’any 1938: els anomenats búnquers de Vilamur, en molt bon estat de conservació. Fortificacions molt més ben dissenyades i construïdes que les anteriors, les quals formaven part del front feixista.

Lo Cor raquetas (56)

De Vilamur al poble de Llagunes (lloc en el qual vam iniciar i concloure la travessa) el camí discorre per una pista on la neu ha desaparegut a conseqüència de la seva menor alçada i la seva major exposició al sol. No obstant això, amb la tarda ja freda i avançada i les ombres poblant les valls, la sensació d’hivern és omnipresent. Els fulls resseques entapissen el sòl, testimoni del que va ser una tardor ja extint i passat. En la proximitat, acompanyant els últims passos d’aquesta inoblidable travessia, les teulades tristes de Llagunes. D’alguna que una altra xemeneia brolla fum amb olor a foc i calor humana. Per sobre el bosc ombrívol encara manté gairebé la mateixa neu que hi havia a la jornada en què partim. La travessia s’acaba, però estic segur que, tot i el silenci que sembla dominar als membres del grup en aquest moment de quasi-meditació, més d’un sospira en secret i pensa … “hi ha … tant de bo demà pogués tornar a iniciar aquesta ruta amb raquetes ”

Lo Cor raquetas (60)

FITXA TÈCNICA

“El Cor del que Pallars” és una travessa circular de Refugis del Parc Natural de l’Alt Pirineu que es va dissenyar l’any 2014 i que el 2015 ha estat ja en ple funcionament. Presenta dues versions diferenciades, la d’estiu (més llarga i que transita per les zones altes i també per altres zones més baixes) i la d’hivern, que és més curta i va major altura i que està pensada per realitzar-la amb raquetes. Neu assegurada des de mitjans de desembre fins ben entrat el abril.

Lo Cor raquetas (23)

DADES TÈCNIQUES DE LA VERSIÓ “RAQUETES DE NEU” DEL COR EL PALLARS:

1r dia – TRAVESSIA DES DEL POBLE DE Llagunes FINS AL REFUGI DE LES COMES DE RUBIÓ – (nit prèvia al Refugi de les Valls de Siarb, poble de Llagunes):

Punts de referència: * Refugi Vall de Siarb * Serra de Llagunes * Coll de Cantó * Pla Muntaner * Roca Senyada * Refugi de les Comes de Rubió. Nit al Refugi de les comes de Rubió.

Desnivells: 943 metres de pujada i 298 metres de baixada

Distància: 13 quilòmetres i 430 metres

Cota màxima: 2.046 metres

Cota mínima: 1.266 metres

Lo Cor raquetas (25)

2n dia: REFUGI DE LES COMES DE RUBIÓ – TORRETA DE L’ORRI – MONTENARTRÓ:

Punts de referència: * Refugi Comes de Rubió * Estanyet de Damunt * Torreta de l’Orri * la Portella * Bosc Gran * Refugi de la Pega * Montenartró. Nit al Refugi de Montenartró.

Desnivells: 518 metres de pujada i 1.145 metres de baixada

Distància: 13 quilòmetres i 250 metres

Cota màxima: 2.439 metres

Cota mínima: 1.299 metres

Lo Cor raquetas (52)

3r dia: MONTENARTRÓ – PORTAINÉ – LLAGUNES

Punts de referència: * Montenartró (transfer en taxi fins a Portainé) * Bosc del Tres Comuns * Serrat de les Roques de la Bastida * Bosc de Costa Negra * antics búnquers de Vilamur * Refugi Valls de Siarb (Llagunes).

Desnivells: 361 metres de pujada i 1.043 metres de baixada

Distància: 16 quilòmetres i 750 metres

Cota màxima: 2.059 metres

Cota mínima: 1.264 metres

Lo Cor raquetas (59)

L’ORGANITZACIÓ:

Des de l’organització oferim un pack amb un preu tancat que inclou gestió de reserves, pernoctes, sopars, esmorzars, picnics a preu reduït, samarreta exclusiva de la ruta, mapa de la ruta, dossier amb una explicació exhaustiva de l’itinerari, transfer en taxi des Montenartró a Portainé, tracks i descomptes especials a la botiga on-line pakocrestas.com.

LO COR RAQUETES

TORRETA DE L’ORRI – VOLTA DE LES COMES DE RUBIÓ

Posted on

Introducció: Interessant volta circular que ens porta la cor de la suau però alhora feréstec, salvatge i solitària Coma de Rubió. L’Estanyet es molt petit, poc més d’un bassa. De fet es tracta d’un estany en agut estat d’extinció, ja que per l’efecte de la sedimentació està en el darrer moment de la seva vida geològica.

P1170589

El fet de que estem en un indret feréstec ens hi demostra que s’han visualitzat l’os bru a les proximitats de l’Estanyet Davall.

Rubió: és un poble del terme municipal de Soriguera, a la comarca del Pallars Sobirà. Pertanyia ja a l’antic terme de Soriguera, abans que aquest s’ampliés amb Estac. Rubió disposà d’una entitat municipal descentralitzada pròpia, heretada de temps pretèrits, que es va suprimir el 1992. És a prop de l’extrem de llevant del terme municipal, a la dreta del barranc de les Comes de Rubió. És el nucli més alt habitat permanentment de Catalunya. Actualment forma una entitat local menor amb junta administrativa pròpia. Segons Joan Coromines, Rubió té el seu origen en un nom propi llatí, degudament evolucionat cap al català medieval: Rubbionis, que esdevé la forma actual per evolució simple. L’església parroquial, dedicada a Sant Salvador depèn de la de Llagunes. Antigament formava part del Vescomtat de Pallars.

P1170583

Temps: 1 hora 10 minuts

Desnivell: 155 metres de pujada i 155 metres de baixada.

Llargària: 4 quilòmetres 160 metres

P1170580

Dificultat: Baixa

Punts d’aigua: font al costat del refugi de les Comes de Rubió.

Punts de referència: * Refugi de les Comes de Rubió * Estanyet Damunt * Estanyet Davall * Roca del Músic * Serra Seca* riu de les Comes de Rubió

Punt de partida: Refugi de les Comes de Rubió. Accesible per pista des del poble de Rubió (1,15 h de marxa)

P1170585

ON DORMIR; REFUGI DE LES COMES DE RUBIÓ: www.refugicomesderubio.com

Més informació, descàrrega gratuïta de la fitxa de l’excursió i tracks al següent enllaç: http://pakocrestas.com/pako-tresc/torreta-de-l-orri-comes-de-r%C3%BAbies/

TORRETA DE L’ORRI PER LES COMES DE RUBIÓ (amb raquetes)

Posted on

Introducció: La Torreta de l’Orri, al cor del Pallars Sobirà, es el massís de transició entre les muntanyes baixes del sud de la comarca i les altes serralades del nord. Bona talaia, estratègicament situada entre Sort i la Seu d’Urgell, acostuma a rebre bones nevades, no presenta perill d’allau i gaudeix d’unes vistes panoràmiques extraordinàries.

DSCF1216

Punts de referència: * Poble de Rubió * Barranc de les Comes de Rubió * barranc de Fon tfreda * Refugi de les Comes de Rubió * Coll de la Roca Senyalada * Roca Senyalada * Planell del Lloser * Bony de la Socarrada * Serrat de la Coma del Forn * pistes d’esquí alpí de Port-Ainé * Cim de la Torreta de l’Orri * l’aresta de lo Feixar * Refugi de les Comes de Rubió * Poble de Rubió.

P1060968

Temps: 5 hores i 50 minuts

Desnivell: 837 metres de pujada i l’equivalent de baixada

Llargària: 17 quilòmetres de 110 metres.

Dificultat: mitja

Punt de partida: Poble de Rubió, 1.650 metres (el més alt del Pirineu català). Atenció, espai limitat per estacionar els vehicles, caldrà anar amb compte de no obstaculitzar el pas.

DSCF1238

Accés: Està a tocar del Coll de Cantó, el trobem abans d’arribar-hi si venim des de Sort i just al traspassar-ho si venim des de la Seu d’Urgell.

On dormir: El millor es fraccionar la ruta en dos dies i fer nit al refugi de la Coma de l’Orri per gaudir més del magnífic paisatge de boscos hivernals que envolta aquest entranyable refugi.

P1060968

Característiques del refugi de les Comes de Rubió: Refugi Guardat propietat de propietat municipal. 50 places, servei de menjars i begudes. Dutxes, WC, estufa de llenya i llar de foc. Lliteres, flassades i matalassos. Espai lliure amb 10 places per quan la part guardada resta tancada. Contacte: Telèfon mòbil: 677 065 773 – Guarda. Primera opció telèfon fixe: 973 623 049 – Guarda. Nom del guarda: Paco Rodríguez.

Més informació de l’excursió, tracks, descripció detallada amb descàrrega gratuita, al següent enllaç: http://pakocrestas.com/pako-tresc/torreta-de-l-orri-comes-de-r%C3%BAbies/

PALLEROLS – VOLTA DE SANT MIQUEL

Posted on

Introducció: Curta i tranquil·la excursió en forma de triangular que ens facilitarà el descobriments d’un dels racons de bosc més feréstecs de la zona sud del Parc. Destaca com a curiositat una zona coneguda com la Comarca dels Conills, fet que delata l’existència nombrosa d’aquests animalons per la zona. També cal remarcar l’existència de l’edifici avui abandonat del que va ser la casa forestal de Pallerols, que antuvi deuria ser un important centre exploració del bosc.

P1180320

Sant Vicenç de Canturri és una església sufragània del poble Canturri, en el municipi de Montferrer i Castellbò (Alt Urgell), protegida com a bé cultural d’interès local.

El lloc de Canturri figura entre les donacions fetes a l’església del monestir de Santa Cecília d’Elins en la seva consagració de l’any 1080. A l’Spill, redactat l’any 1519, figura com a mas habitat per dos germans. La jurisdicció civil era del prior de Santa Maria de Castellbò, com a successor del monestir de Santa Cecília d’Elins, mentre que el mer i mixt imperi era del vescomte de Castellbò. La capella de Sant Vicenç és sufragània de la parroquial de Sant Romà de Pallerols

P1180323

Temps: 50 minuts.

Desnivell: 63 metres de pujada i 63 metres de baixada.

Llargària: 3 quilòmetres 40 metres.

P1180322

Dificultat: Baixa

Punts d’aigua: Creuem diferents torrenteres. A l’àrea d’esbarjo de Sant Miquel hi ha una font.

Punts de referència: * Àrea d’esbarjo de Pallerols * caseta forestal de Pallerols * riu de Pallerols * torrent de Sant Miquel * Serrat de la Carbassa * Comarca dels Conills * Barranc de Berbegués* Àrea d’esbarjo de Pallerols.

Punt de partida: Àrea d’esbarjo de Pallerols. Accesible per pista forestal en bon estat des del poble de Canturri.

P1180325

ON DORMIR: REFUGI DE LES COMES DE RUBIÓ. Més info: www.refugicomesderubio.com

Més informació de l’excursió, descàrrega gratuita de la descripció i el track, al següent enllaç: http://www.pakocrestas2.com/pako-tresc/castellb%C3%B3-st-joan-de-l-erm/